 |
| Temps de cireres |
Avorrit, decebut, cansat.
I encara molt més cansat.
L' educació ha estat el meu treball.
Vocació, com qualsevol altra
forma de cansar-se.
No res canviarà.
Reproduirem paraules,
s'escriuran nous missatges,
endreçarem amb garlandes
projectes, esperances.
Alguns tindran fills
i el cercle del treball es tancarà.
Donarem farinetes per nodrir
l'adolescent desig d'utilitat,
de treballar, d'obrir vents, de batre ales,/
d'exigir independència.
I la pell excretarà suors,
esbufegarà singlots,
també embarbussaments,
malediccions fins explotar.
Carn fresca i tova, amb il·lusió
d'haver estimat. Perquè això hem sigut,/
som i serem. Inútils viatgers/
gravats a l'espasme del darrer delit
que amorosament ens encamina
-mentre el sol ens escalfa- al silenci.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada