NEOCONSERVADORA I ULTRALIBERAL?

La política popular nascuda vallera Isabel Bonig diu en el seu programa "alectoral" que vol BAIXAR ELS IMPOSTOS per canviar el malestar de la ciutadania valenciana.

A més, com a membre d'aquesta ideologia política es diu Constitucionalista.

No crec que l'argumentari per defensar aquesta manera de fer siguen ni Adam Smith, ni David Ricardo, ni John Locke. Tampoc crec que siguen ni Ronald Reagan, ni Margaret Thatcher. Així doncs, aquestes receptes tan gastades desconec d'on les haurà tretes: de John Rawls, de Fukuyama, de Milton Friedman i Friedrich von Hayeck?

O bé de Robert Lucas i von Mises o, potser de Henry Hazlitt i Wilhelm Röpke? De Bill Kristol o Paul Wolfowitz, de Leo Strauss o d'Allan Bloom?

No ho sé, la veritat.

Seran de David Ricardo o Thomas Malthus, de John Stuart Mill o David Hume? Potser siguen de Jeremy Bentham o del teòleg Joseph Butler?

I si foren idees tretes de Paul Samuelson? De La Rochefoucauld o de Thomas Hobbes? De John Keynes, Karl Apel, Herbert Marcuse o Jürgen Habermas no crec, no. Encara que algun assessor/a li podria haver fet un bon refregit per llargar per la boca.

Haurà estudiat en Filosofia del dret tots aquests autors? Potser sí o potser no.

Els polítics estan massa ocupats... Però desconec en quines coses.

O sí, ocupats en escoltar per telèfon (moda ara per tots els que volen vots per MANAR) els desigs de persones.

Però escoltar com, amb actitud perdonavides, saberuda, paternalista? : "Estimat veí, ara veuràs com nosaltres ho solucionarem i no "els altres malos malotes" que han arruïnat el país!"

I tots els qui l'han buidat d'esperança, de generositat, de treball constructiu, de diners evaporats i d'altruisme, d'aquests no diem res?

Sempre, però ara encara molt més, ha estat de moda enlairar macrobanderes per creure's  constitucionalistes: -"Nosaltres els constitucionalistes..." diuen en omplir-se'ls la boca uns i altres...

De quina constitució parlen? Serà la que s'escriu en minúscules, perquè l'altra...

On és la Constitució d'un treball digne que sense fer pluriocupació permeta guanyar-se la vida amb dignitat?

I la Constitució que proporciona una llar digna que no siga fruit de l'especulació econòmica?

I la Constitució que regule les malifetes, oportunismes i lladronicis del Mercat?

I la Constitució que defensa la llibertat de pensament i d'actuació, laica i respectuosa amb altres formes de pensar i viure?

On és la Constitució que permet la dignitat de la Vida i de la Mort?

On és la Constitució que blindada pel demos no permeta i controle el tallar-la interessadament per polítics, oligarquies financeres i grans lobbys multinacionals?

On és la Constitució que encare els problemes de l'atzucac on ens ha dut aquest enaltit sistema econòmic capitalista?

On és la Constitució que no es regisca per l'egoisme racional i psicològic i siga solidària en el treball i compartir les riqueses amb els desprotegits?

Gràcies als professors de matemàtiques sabem que no és el mateix BAIXAR ELS IMPOSTOS ALS QUI MOUEN 1000 milions € que als qui traginen amb 1000 € mensuals, i això si arriben.

BAIXAR ELS IMPOSTOS DIRECTES O INDIRECTES? No és tampoc el mateix.

Arribats ací, encara desconec el model de pàtria que vol conservar. O sí que el conec: tradicionalisme pantòcrator, censor d'institucions que promouen el pensament  crític i la diferència, (no dir allò que ells pensen o defenen és ADOCTRINAR; ell no ho fan, no) tradicionalisme de bous, de falles folles, de foc i borumballa, acomplexats per la seua llengua, menystinguda i ignorada.

Ja ho va dir el seu ínclit mèdium i il·luminat expresident i col·lega Aznar: Sense nosaltres el país està venut i perdut; la fi de la història ha arribat.

NEOCONS, FUKUYAMA-MAN!

Al capdavall, cadascú votarà a qui voldrà, però que ningú  crega que l'enganyen. Això és el que tenim, això és el que hi ha.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir