dissabte, 1 de maig del 2010

Zoomorfisme del príncep: el ball de Jana


Amb tota la que està plovent actualment... Índex d'atur, jutges jutjats, pederastes, recuperació econòmica, desconstrucció de la política, corrupció, incúria, ocultació de la veritat...

Quan parlaran de nous jornals amb aroma a roses i flors de taronger?
Quan la primavera s'omplirà de balls nocturns i cafés apassionats amb besos frescos?
Quan acceptarem la diferència sense temor a l'estafa o la burla?
Quan veurem la vellesa amb grapats d'esperança i vida acumulada?
Quan regalarem la saviesa per tan sols un somriure efímer?
Quan la justícia menjarà el pa dels pobres i floriran de poemes i roselles els buròcrates?
Quan el sol ens bressolarà unes mans compassives i un cor transparent?
Quan emmudirem davant la llum dels fets dels altres?
Quan una melodia cisellarà redones, blanques, negres, corxeres, fuses de bondat als nostres ulls?

Jana no diu res. Gitada, em mira i badalla. Cada ullal i dent seua podrien triturar totes i tantes injustícies.
Pense... 600, 700 Newtons de pressió ja farien de les seues.

De vegades, imagine la seua mandíbula com una mena d'escàner que dibuixa el món que l'envolta. No vaig equivocat, a banda de l'olfacte, l'oïda i la visió, el més pobre de tots els seus sentits. Ella, l'amiga que no dubta i té cura amb la llum del cor que no m'entristisca.

Però -i no és idealització- té una delicadesa no tan sols si em mira, també quan la meua pell balla dins del perímetre de vori i foc, la seua boca.

Ha badallat de nou; un lladruc cara a la porta, s'ha aixecat, que movia cua i fregava amb les ungles el terra que em sosté.

Aleshores hem eixit, ara que tothom fa la migdiada... amb aquesta benedicció de sol i d'ombres.

Joan Antoni, que també l'estima, duia els ulls als dits. Fotografiava la pell del temps...

Simplement li ha dit: - Què fa la nostra ballarina?

Ens ha engrandit el cor. Nosaltres, foses les ombres.

Vegeu-ho vosaltres.


Agrair les fotografies a Joan Antoni Vicent.

A Joan Antoni, per la seua mirada.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

7 comentaris:

Rosabel Gumbau González ha dit...

Hola, Josep Lluís! M'agraden les teues reflexions i com les expresses, amb gust i sensibilitat. I què dir de Jana? Em té corpresa!

Calpurni ha dit...

Seria curiós i original veure l'inici d'un telenotícies informant de la bellesa dels tarongers i de la flaire de tarongina que desprenen en aquesta època.
Però, desafortunadament, això no ven.

Isabel de Yzaguirre ha dit...

Feia temps que no venia, príncep. M'agrada llegir de la primavera, de Jana i de vosaltres.

Olga Xirinacs ha dit...

¿Quina ànima anima l'animal?
És tan confortable la seva presència, tan estimulant i confiada...

Grocdefoc ha dit...

M'ha agradat molt llegir aquest escrit, més que agradar-me m'han emocionat les preguntes que donen una altra visió a tot plegat. I la sensibilitat que transmet el qui estima aquests animals tan humans. M.Pilar Martínez, des de dalt del turó

Príncep de les milotxes ha dit...

Amics i amigues... gràcies per les vostres veus, també per l'amor i l'amistat.

El príncep de les milotxes...

Rosabel Gumbau González ha dit...

Ai, Jana, com m'agradaria tindre una companya com tu! Es veu que eixamples el cor del Príncep, ja gran de per si.