diumenge, 2 de maig del 2010

Carta perduda


Ja veus, se'ns perden els correus,
lletres que escric,
veus per a les teues ales...
Passejaràs clars cels de primavera.
La llum coronarà els colors
i, a les galtes, et creixerà l'amor.
Tancat, tu l'obriràs en verds poemes
i aquell somriure de silenci blanc,
el pols que subterrani amagues
esdevindrà bell càntic i llençol:
Al vent, onejaràs de vida.

A Marisol González.

Agrair la fotografia a matfar.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

2 comentaris:

novesflors ha dit...

Molt bonic.

Isabel de Yzaguirre ha dit...

Ohhhh, és preciós, Príncep!
Preciós, preciós!