Realment he de donar gràcies sense cansament, un cop i
un altre, una vegada rere l'altra i encara més per haver viscut
múltiples vides.
Em
sorprenc per tot allò que he habitat i m'ha habitat, grapats
d'històries, de somieigs. Tots els petits universos que han arrelat,
crescut, fructificat en mi i lentament ixen cap als altres, ja
independents del que siga jo o faça.
Sentir.
Sentir-me rodó, complet, no descompensat, còdol profund de riu. Ser.
Ser més enllà d'etiquetes, de cercles lletraferits, de catàlegs, de
tendències i consideracions, de requeriments.
Intentar
l'equanimitat, ser pacífic i feliç hora a hora, dia a dia; i això
perquè has gaudit al tobogan màgic de l'escriptura que et sorprèn a cada
mot i silenci.
Respires, treballes, escrius i vius.
La resta, que la desconec, no sé si s'afegirà o no, però no m'importa, car poca cosa més necessite.
Vides viscudes, regalades, pensades dins de la pròpia Vida, la literatura...
Molesta't en obrir el següent enllaç.
https://m.facebook.com/photo.php?fbid=275366732644592&id=100005138011573&set=a.151266905054576.1073741827.100005138011573&ref=bookmarksMolesta't en obrir el següent enllaç.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada