Gràcies Vida

Realment he de donar gràcies sense cansament, un cop i un altre, una vegada rere l'altra i encara més per haver viscut múltiples vides.

Em sorprenc per tot allò que he habitat i m'ha habitat, grapats d'històries, de  somieigs. Tots els petits universos que han arrelat, crescut, fructificat en mi i lentament ixen cap als altres, ja independents del que siga jo o faça. 

Sentir. Sentir-me rodó, complet, no descompensat, còdol profund de riu. Ser. 

Ser més enllà d'etiquetes, de cercles lletraferits, de catàlegs, de tendències i consideracions, de requeriments.

Intentar l'equanimitat,  ser pacífic i feliç hora a hora, dia a dia; i això perquè has gaudit al tobogan màgic de l'escriptura que et sorprèn a cada mot i silenci.

Respires, treballes, escrius i vius.

La resta, que la desconec, no sé si s'afegirà o no, però no m'importa, car poca cosa més necessite.

Vides viscudes, regalades, pensades dins de la pròpia Vida, la literatura...

Molesta't en obrir el següent enllaç.

https://m.facebook.com/photo.php?fbid=275366732644592&id=100005138011573&set=a.151266905054576.1073741827.100005138011573&ref=bookmarks

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir