Aquella paret d'algeps, blanca, perfecta i infranquejable m'inquieta.
Passe
pel costat, de tant en tant; de la porta no sé el color, sempre amb la
persiana de pluja abaixada i la finestra de casa opaca i barrada.
Quina llum entrarà?
La casa nodreix un esglai i regna el silenci, mirades perdudes i mans que s'agafen: freds que vindran, separació.
Mentrimentres
i pegats al terra per les begudes ensucrades, crits, sorolls, vidres
trencats i veus al carrers. La matinada s'arrapa a les pells i
l'alcohol. Ningú no diu res. S'instal·la la resignació.
Ballen,
escridassen, beuen, peces zombis dels engranatges MAF, invencions
socials per al jovent i poble, formes d'ocupar o matar el temps.
Ningú
no se n'adona del gris de la casa veïna, la flama que vacil·la i quasi
s'apaga: desconeixement, indiferència, cadascú va a "lo seu".
Fa dies, en preguntar-li, se'm posà a plorar: un altre, arribà la filla i en una plaça pública se li escaparen les llàgrimes.
Sigles com PUF, RIP, NER, PF, DIU, ACP, MAF, CDI, VSE, GOLL, MPO...
SIGLES
que oculten significats terrorífics, però no hi ha cap com aquella que
s'oculta rere aquella paret d'algeps blanca i la persiana de pluja
abaixada on, aliena al món, batega, amb lenta i callada espera, la mort.
VSE Vividors Sense Escrúpols
GOLL Grans Oportunistes Lladregots
MPO Mentiders Professionals Obstinats
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada