No mai s'acaba aquesta carretera de lletres no ensinistrades, lliures elles que sense singlot voleien com ales de papallona.
Iridiscent el joc d'un benestar que voldria per a tothom, també per a tu lector de pantalla fràgil i ulls de mel.
Tasta la llum, encarna-la als teus llavis, comparteix-la en aquest espai expandit que no mai fineix. Viatge d'amor interestel·lar en pronunciar aquest núvol, ona a ona, allunyant-se en un ball més enllà de la cal·ligrafia...
Hi haurà, potser, algú més que en escoltar-lo se n'adonarà?
Aquest núvol no meu, núvol que del cor estant insufla, testimonia, declara joia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada