Quan jo era petit el meu pare viatjava per tot el país de la pell de bou. Tenia un càrrec de certa responsabilitat en la macro-empresa en què treballava.
Tenia el costum --sent el fill major de casa com era-- d'acompanyar la mare i fer de tot tipus d'encàrrecs amb els meus 5 anys.
Pepe, vés a ca la tia Rosa i porta una barra de gel per al frigorífic; Pepe vés a ca Tere la carnissera i dus-me fetgets de vedella, uns talls de pernil i formatge.
Passaren alguns anys i amb una bicicleta color magrana regalada lligava un caixó al darrere i anava a l'altra banda del poble a per altres queviures, sabons i estris per a la casa.
Recorde que em pujava a un tamboret per tal de mirar pels cristalls de la porta del carrer el terra argilós, els camins fets per l'aigua si plovia i esperar el pare que no arribava més aviat de les vuit del vespre.
A Nadal, recorde que arribaven caixes amb regals: torrons, llaunes d'almívar, ampolles de vi, neules, polvorons i algun pernil.
Un capvespre arribà un senyor amb un maletí que l'obrí davant el pare; jo falcat a la seua vora no mai havia vist mai tants paperets de colors i tan ben enquadrats en aquell elegant rectangle. Mon pare, educadament, el va fer fora de casa. Aquella escena se'm quedà gravada al meu petit paradís interior.
Nadal era una mena de joia quan arribaven els regals, la festa, però sobretot el pare i tota la família plegats a casa.
Conec ara un jove que en acostar-se Nadal rep una caixa plena de fruits secs --caducats alguns-- alguna ametlla caramelitzada, papes i poca cosa més. Un empresari potent, diu és el seu cap, per no acotar el terme d'avar.
Jo perd creences amb el pas dels dies.
L'altre dia escoltava el president de la CEV i Vicepresident de la CEOE espanyola un valencià anomenat Salvador Navarro. Per què he d'escoltar a la ràdio les imbecil·litats que lliurava per la boca, rumiava dintre meu.
Aquest senyor comentava que és passat això de parlar de capitalistes / obrers, d'opressors i oprimits etc. I que a la nostra Comunitat (deia ell) cal tenir un president que unisca les persones en parlar, que utilitze un llenguatge no excloent i així desenvolupar un entorn agradable.
Pensava tot seguit amb el jove de la bossa de Nadal amb fruits secs caducats i poca cosa més, que treballa 240 hores al mes per tal de guanyar-se els 1100 euros i escaig. Pensava què li semblaria al senyor (per guardar la compostura semàntica) Navarro canviar-se de sou i treball durant un mes amb aquest jove.
Simplement per tastar la quotidianitat del treballador.
La veritat i les creences lentament se'm desdibuixen dia rere dia i una ràbia grisa i boirosa em rosega les genives.
El món és guiat, a sovint, per pocavergonyes amb fesomies de granit. Existeix l'explotació, l'abús en el treball i les relacions avui en dia, sí, a 11 de març de 2023.
Cauen els envans de moltes de les meues creences, però si visc és encara per la Paraula.
https://open.spotify.com/track/2MrSssi6J1QKcIOkNG8Z7Y?si=iybSyP6BTXuo7NKhq7h8cw
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada