Emporta't el meu cor, ben a prop o lluny d'aquest temps i lloc. Embolica'l al centre d'una tempesta; que milions de gotes el mullen alhora que un vent el desdibuixe sobre rius, valls, roques i arbredes. Despreocupa't, furta'l sense consideracions morals, no l'amagues, regala'l a tothom.
Espargeix-me sobre el món i en acompanyar-me, no temeré res; no viuré pors, frustracions ni els oblits em foradaran d'absències; els dies i nits seran passeig. Lliga'm el vers, l'aire que l'enlaira als teus llavis i pronuncia la màgia.
Sentir enlloc --des del desordre de la matèria primera i els més obscurs cels-- que des de l'inici d'aquesta consciència seré sempre teu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada