Trenque dues paraules més i el cabal pren forma, augmenta amb els colors de la pell terrosa teua. I pense: no cal nadar contra corrent; em deixe anar i em parlen peixos i granotes; baladre, pericot i els conillets es vinclen per somriure't. Amb les mans acarone tiges, pètals i les aigües pures.
Trenque tres paraules i salvatge se'm presenta el teu nom, sencer. Aqueixa carn que m'habita en la llum dofecafònica, que em nodreix i espenta en la solitud més dura. Et mastegue tots el sons i perquè coneixes el que sent, l'erial desapareix: plous dintre meu.
https://youtu.be/AouJEXSyPQQ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada