Càustica paraula, Tauromàquia

Goya, un crític de la Festa Nacional, estampa 15: Desjarrete de la canalla con lanzas, medias-lunas, banderillas y otras armas.

Després d’haver contrastat el concepte psicològic  "d'indefensió apresa" --i per tal de no caure en la mateixa--, ja que ell s’ha autodenominat “artista de los ruedos” em referisc a l’Íl·lustríssim advocat Vicente Barrera i Honorable Senyor Conseller d’In-Cultura i Esport, tot seguit haver programat la dàdiva de la seua Conselleria de 300.000 € de l’erari públic valencià a la Fundacion del Toro de lídia de Madriz, vull comentar-li unes pàgines per si de cas no ha arribat a la lectura històrica dels següents documents que, per altra banda, des del rei Alfons X el savi fins a l’actualitat amb Félix Rodríguez de la Fuente i passant per molts altres segles, alguns homenots de la cultura han desat per a la posteritat. 

De fet em faig creus i molt altes, car no veig cultura, ni art en aquest absurda i vergonyosa Tauromàquia que fins i tot el mateix Goya dibuixà en les estampes 12 i 25 de la Tauromàquia tal com alguns altres l’anomenen. 

 Extracte:

“Des del primer espectacle taurí de la història fins al més recent, el bou ha estat víctima de la violència tauromàquica. Al llarg d’aquest capítol faré un recorregut per la crueltat amb la qual els bous han estat tractats històricament, un macabre repàs que hauria d’avergonyir fins i tot al taurí més recalcitrant. Comencem al segle XVI. En aquella centúria, el metge Gómez Pereira, a la seva obra Antoniana Margarita, és un dels primers pensadors de la història a posar de relleu aquesta qüestió. Nascut el 1500 a Medina del Campo, aquest metge, que estudià a la Universitat de Salamanca i que està considerat un dels més insígnies i notables de la seva època, es refereix a les corregudes com una «crueltat […] bàrbara». 

Pel que fa al dolor del bou, assegura que «el patiment dels bous perseguits arriba al cim del cruel quan són ferits per perxes, espases i pedres». I, a més, sosté que «no hi ha altra pràctica humana amb la qual la vista de l’home gaudisca tant com amb aquestes accions tan vergonyoses, fins i tot semblant que la bèstia demana la llibertat amb brams suplicants». Avançant-se molts anys a les evidències científiques, Gómez Pereira ja reconeix en ple segle XVI que els bous senten i pateixen i que demanen clemència amb desesperats brams. 

No em sorprèn que aquest destacat metge considere el tinglado i negoci taurí com una vergonya, ni que condemne que els homes gaudeisquen contemplant un animal que suplica pietat mentre és impietosament atacat i mort. Qui és la bèstia? El bou, que demana la seva llibertat amb brams?, o l’home, que gaudeix matant-lo o veient com el maten? Bèstia només n’hi ha una, i tots sabem qui és. D’altra banda, i com assenyala el propi Pereira, qualsevol arma o utensili ha servit històricament per divertir-se ferint i matant els toros: espases, pedres o llances. I moltes altres coses més, i molt pitjors”.

 Pan y toros, Juan Ignacio Codina Segovia 

El pintor i escriptor José Gutiérrez Solana escrigué i pintà, al segle XX, l’Espanya Negra de la Tauromàquia on a més de descriure la mitja lluna, una mena de falç gran amb què tallaven els tendons dels bous que defugien la pica, banderilles i matador. 

No cal parlar de les banderilles de foc que anul·lades en el primer terç del siglo XX, per Real Decret de 13 de junio de 1928, encara que de forma definitiva, por Ordre ministerial de 17 de marzo de 1950. En 1978, l’empresari Agustín García Calleja proposà rehabilitar-les, però no ho aconseguí. Sembla que no mai les tastà en primera persona. 

Estampa 25, Echan perros al toro

Aquestes foren bescanviades per 4 parells de banderilles que calia insertar als lloms dels animals en la bruta i casposa Festa Nacional. 

Als nostres dies s’inserten les anomenades banderilles negres o de càstig: L’arpó, en la seva part visible, tindrà una longitud de vuit centímetres i un ample de sis mil·límetres. La part de l’arpó d’on surt l’arponet mesurarà 61 mil·límetres d’amplada i 20 mil·líme-tres d’ample. La separació entre el terminal de l’arponet i el cos de l’arpó serà de 12 mil·límetres. Les banderilles negres tindran el pal amb una funda de color negre que inclourà una franja blanca de set centímetres a la seva part central.

Vaja Honorable Senyor conseller Vicent Barrera un espectacle sublim i artístic sense parangó, a banda de l’educació trasmesa als menors que podien acudir a les places per gaudir de la Tauromàquia. 

 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir