Celobert

Celobert

Davant del celobert menja i beu la gossa Jana. El musell gira, ara dreta, ara esquerra. Jo escure quatre plats, el morter, uns gots i coberts mentre pense l'inici d'aquestes quatre ratlles. 

Quina vida més bona la meua, em dic en silenci alhora que inicia el bull la bossa d'aigua.

No tinc una llar freda, la geotèrmia d'un fil d'aigua que recorre per casa subterrani i a 15 metres, m'estalvia  un bon grapat de diners. A primeries del segle XX era el balneari de Rosa.

Quina sort la meua! La mala consciència es passeja, ama del temps, per recòndites neurones.

Ara seuré a taula, em serviré la sopa de miso amb perns d'espelta que m'obre el cor, però també els sentits. Mentre m'escudelle em venen imatges de Gaza. Fumeja el plat com cauen cossos a terra que ja no mai trepitjaran la magreta, la gespa, carrers. Pose la cullera en la boca i la destrucció arquitectònica de ciutat em supera en qualsevol forma de gravar-la en paraules.

Què soparan els pocs supervivents d'un genocidi seccionat com artèria oberta? 

Què puc fer jo des d'aquest cau segur amb l'humil fusell no violent d'un llapis? 

Pareixen les dones per tal que els maten fills, nebodes, marits, cosines, avis...  Quant de temps haurem d'aguantar aquests lladres de llum, aquests polítics maleïts! Dictaminen un estat de guerra i envien els propis ciutadans! Quina màtria més funesta, la condensada als seus cervells.

No t'oposes o et marcaran "covard" amb un signe i perillaràs del viure! Riuran de tu, fins la carn que tens a la vora.

Repase el plat de sopa i el celobert ja ha enfosquit. Ha caigut la nit com ho ha fet l'esperança de fa més de tres llunes i amb 25000 ànimes esborrades. Seccione un mos de truita calenta que altres no duran mai més a la boca. Viure en un indret o en un altre condiciona l'existència.

On oneja la Pau, en quines ments obtuses i mesquines l'han executada?

Per què uns governants d'encefalograma gris i cadavèric no són qüestionats per un poble, per nosaltres, per altres països i continents?

Rabiosos, caldrà veure morts els gossos per contrastar la desaparició d'aquest virus de la ràbia?

Amb els plats a l'aigüera, giravolten les neurones en aquesta amarga fira. Ara el celobert em mira.