dimarts, 13 d’octubre del 2009

No existeix l'oblit


Apreciats amics i amigues: No penseu que estic de vacances, ni que m'he oblidat de tots vosaltres... Si us conte el secret no el creuríeu, però darrerament hi tinc més paraules per centímetre quadrat al cervell i la llengua, que a les gemmes dels dits. No em deixen tranquil, ni me les puc treure de damunt i... tot i que passe uns dies de vacances per ser les festes patronals de La Vall d'Uixó -el meu poble-, em falten hores perquè simplement estic finalitzant la construcció d'un nou castell d'aire per a vosaltres. Hi trobareu entre les pedres i milotxes humils, una mica del príncep que us acompanya... de l'home d'aire que cada dia -en aixecar-se- somriu humanament per ser digne de la vostra estima.

A reveure... aviat seré amb tots vosaltres.

Una abraçada.

El Príncep de les milotxes

Agrair la fotografia a N.F.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir

9 comentaris:

Clidice ha dit...

gaudeix de les festes i no triguis :)

Salvador Macip ha dit...

Un secret increïble que no es pot explicar? Ara ens tindràs a tots pendents del teu retorn!! ;-) Sort amb l'allau de paraules.

Príncep de les milotxes ha dit...

Els meus secrets són senzills; me'ls treballe jo, en la solitud de les avingudes del meu cap... No té res a veure amb premis, ni llibres a finalitzar... Cada dia és un capítol de la vida, d'una lluita que per algunes persones és desesperant. Posar veu per ells, ritme i fe paga la pena...
És una cosa del més normal; he obert un món i trac del seu si històries passades que m'han afaiçonat fins aquest present...

Príncep de les milotxes ha dit...

I amb tots vosaltres les vull compartir...
Paciència, sóc una formigueta que rutlla a poc a poc...

Francesc Mompó ha dit...

Estarem a l'aguait.
Salut i Terra

novesflors ha dit...

T'esperarem.

Núria Talavera ha dit...

com arriben a ser de necessàries les paraules!

fins aviat

Príncep de les milotxes ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris; jo diria que formeu part de la meua família... la meua família blanca de cristall, però per això és freda, ans al contrari; també agrair l'espera als amics i amigues lectors/res que sense deixar cap nota em segueixen en silencis de neu...
Amb la nova criatura espere ser una mica més proper als vostres cors... Perquè voldria, de les vostres mans, acostar-me a la felicitat.

Príncep de les milotxes ha dit...

Volia dir:..." la meua família blanca de cristall, però per això NO és freda, ana al contrari;"

Es veu que tenia gana de lletres i m'havia menjat l'adverbi NO.
Gràcies.