Això és el que li passava a Història d'Amèrica, les pàgines que avui presentem. L'editorial Acontravent ha tingut a bé preparar-nos-les en paper.
Fa anys que Joan Garí ha anat polint les arestes d'aquest quadre que ara ens mostra; treballador incansable de la paraula, no existeixen adversitats que el detinguen quan pretén dibuixar-nos experiències que poden esdevenir espill.
La seua ploma cisella acuradament la descripció d'uns esdeveniments personals, uns ambients que ens transporten a temps i llocs dels quals vol fer-nos partícip.
Garí té la gràcia i el savoir faire de relacionar conceptes, informació, reflexió com ho fa un ebenista en la solitud del seu obrador: importa la perspectiva de conjunt i el gaudi dosificat. Amb quina escultura ens trobarem?
El lector s'endinsarà en una mena d'engolidor, però lliure de patiments; el fum que destil·len els seus havans és tan sols una estratègia per despistar: la lectura com l'escriptura exigeixen solitud i massa amor.
Llegiu, amics, llegiu; us ho assegure, no restareu decebuts!
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada