Sóc un poc especial, ho reconec; trenque quasi el 99'9 % de totes les
cadenes que m'envien per correu; sempre diligent contraste que no siguen
fake, una bastida que sature els servidors de correu o la xarxa tan
necessària com efímera.Però el meu amic i també poeta Josep Porcar ha emprat il•lusió per vessar-me sota la porta de casa -poderós i silent com és ell alhora- un regal contra tot defalliment. Ara quan homes grisos de cervells mediocres segresten la lírica de la vida, ara ens cal fer cas dels regals sense preu.
És per tots vosaltres que, en els dies de fel metàl•lica, l'amor, la veritat sense subterfugis i l'esperança perduren. Tot seguint aquest mem o cadena propose cinc companys de viatge, amb la certesa que podrien esdevenir innombrables els mags de la paraula.
Perdoneu-me aquesta gosadia ara que em trobe perdut per les carreteres platòniques, kantianes i rousseaunianes del selectiu.
Saragatona és un dels meus clàssics; del seu autor, Pere, dir-vos que sempre escriu amb lletres capitals; m'agrada sempre la naturalitat i desimboltura amb què afronta qualsevol aspecte quotidià, però sobretot la seua honestedat afectuosa i intel•lectual. La seua lectura ens millora, l'horitzó que projecta sempre aporta llum.
Lletra nua del poeta Josep Maria Balbastre: una delícia de blog on analitza amb una perfecció i passió encomiables l'obra d'altres autors del nostre país. Un blog per tal d'assabentar-se de literatura i poesia en estat pur.
Cupressus sempervirens és el blog d'un altre poeta del nostre nord, Ricard García. Sensibilitat i lirisme, el treball lent de les paraules als cups del temps. Una bellesa que sempre passeja entre les seues lletres.
Riell Bulevard, de Lali Mesalles; amiga meua des de fa anys és capaç d'escriure de qualsevol tema amb una visió personal i enriquidora. Ella manifesta una quotidiana lluita contra la inèrcia que ens rovella les idees. Compromís social i honestedat són metall preciós sense preu. Els comentaris en són prova.
Noves flors escriu flors pròpies, dibuixa flors amb paraules dels altres, la qual cosa l'honora, sa casa té un frescor de primavera perenne i li vaig fer una promesa que fins al 2013 encara no ens hauríem cansat de cercar bellesa amb les paraules.
Si us sembla bé, encara que teniu tota la llibertat de la rosa dels vent, podeu continuar aquesta forma de regalar bocins de vida mitjançant la paraula.
per Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
7 comentaris:
MOLTÍSSIMES GRÀCIES per haver-te'n recordat de mi al costat d'altres blogs certament interessants, almenys els que conec (no tots els que has mencionat els conec però ara els visitaré).
Estic segura que passarà el 2013 i continuaràs creant bellesa amb les paraules. Sempre en crees.
Gràcies de nou.
Príncep, ja saps com t'agraeixo aquest regal públic i de paraules excessives, però sé que els poetes teniu el do de la paraula màgica i convertiu la realitat quotidiana en presents excepcionals. Ho acceptaré així, com un altre present que no sé com correspondre't.
Mentrestant, continuaré participant, encara que sigui en silenci, de la teua veu.
Moltes gràcies, Príncep!
M'afalagues i no crec merèixer els teus elogis i el teu regal. (Ho intentem... com a mínim, ho intentem.)
No cal que us diga res més; us estime per tot allò que dieu i com ho dieu; als temps que corren cal prendre la paraula com un luxe. Vosaltres la compartiu a canvi de no res.
Aquest és vertaderament el regal.
Gràcies per tenir-vos a un clic de ratolí.
No sé si meresc l'honor de la teua distinció, però farà allò possible per ser-ne mereixedor a partir d'ara. Gràcies per ampliar el ventall de blogs dels quals gaudiré.
Moltes gràcies, Príncep, per haver escollit també el Cupressus... Entre tots farem una xarxa de paraules prou forta per vèncer la mala fe d'aquells que no creuen en la força de poder dir. Un abraçada!
El mateix que he dit abans, va per vosaltres Josep Maria i Ricard.
Publica un comentari a l'entrada