dimarts, 17 de juliol del 2012
Paraules d'intimitat
Sobre el llit
i amb les cames creuades
el pensament no mai descansa.
A fora plou
una polifonia en la pomera
que ofrena flors.
Sóc una abella
a recer del temps
i, quieta, espere el brunzir
de les ales al sol.
Aquesta és la sort del poeta,
esdevenir tot per la paraula:
insecte, llamp, pedra ferida
llum.
I, un cop, consumit
restar present.
Quina altra cosa si no,
és el ball de la veu si tremola
-en el vers-
la intimitat?
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Quina manera tan bonica d'expressar-ho!
Potser hauria d'haver dit: Quina manera d'expressar-ho tan bonica!
La teua amistat i fidelitat sí que és bella novesflors.
Una abraçada i molt bon estiu.
Publica un comentari a l'entrada