Estel de tots els afectes

Avui he plorat, sí.

És aquest un dels secrets més ben guardats de qualsevol persona.

Podem plorar per tantes realitats i experiències, per tantes metes aconseguides, pels fracassos, per la paraula amagada i la no dita, per habitar els cims de la llàstima, per tsunamis de pena que, tot i no ser nostra, ens frega...
Podem plorar per la pobresa dictada que executa, pel riure groller o per una tristesa infinita, de rutina obligada, pel cor erm d'uns malnascuts, per les mans aspres dels egòlatres, pel record del primer bes quasi perdut, pel pensament que enyora l'abraçada, pel fill que t'ignora i mal contesta, per la soledat acompanyada, pels defectes propis que fereixen, per la manca de silenci, per l'excés de xerrameca.

Avui he plorat i, mentrimentres, movia el pal a tort i dret pel terra i, en la neteja, plorava el món al costat meu, callat i solidari.

Però ella ho ha captat i, tot i escapant-se d'un petit somni, ha vist la sal caiguda a terra. I ha vingut. I m'ha llepat la mà. Ella, quan ara menstrua, receptiva i dolça, té al cor el sol de tots els grans afectes.

Amiga meua, fidel Jana, companyera.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir