MENÚ

Mig aixecada, contra les suors fredes i agafada de les baranes de l'angoixa i de l'oix...
I el meu canell tot ventant la mare.

Tot és cíclic en aquest indret de parets blanques. Cada dia les viandes són les mateixes que aquelles de l'anterior setmana. He anat guardant tots els paperets del menús. Portes lluna i mitja gitada enfront d'unes finestres que cisellen pas a aqueixa vida, la de l'altra banda, normalitat enyorada.

DESDEJUNI: 2D06P Planta 2D / 8:00a.m.
Tova diabètica Sense/Sal

En obrir la safata color de sucre bru, un perol de llet de soja et saluda amb palets d'aroma a canyella. Dos petits rectangles de paper de vidre amb pectina groga somriuen. La mare no pot entristir-se de cap de les maneres, la bosseta d'aspartam -com el sol- no li ho consent.

DINAR: 2D06P Planta 2D. / 13:00
Tova diabètica Sense/Sal

Primer plat.

D'un sobre aluminitzat ragen pólvores blanques d'escates de patata. Ai, la fam dels pobres! Puré de llet aigualida amb vents, desllavassat, però batejat pel meu compte amb herbes de Provença. Un mastegar de codonys crus, d'aspra esperança.

Segon plat.

No mai més matinarà el pollastre! Dos fèmurs embolicats de fibra blanca. Un oasi d'oli rega verdors tocades de pastenaga cuita.

Postres.

Badalla invertida la pera insípida. Sobre la poderosa llengua s'esllavissa suro tou i pols d'aire. Plores pels besos que ja no tindràs: recordes l'amor del teu viure.


BERENAR: 2D06P Planta 2D. / 17:00
Tova diabètica Sense/Sal

Llet de soja tocada amb café. De nou paper de vidre que esborra els dolços dies d'estius passats. En la penombra d'aquesta cambra, t'escric l'inventari dels ritmes d'amor viscuts. Beus de la joia que em regalares: t'estime.

SOPAR: 2D06P Planta 2D. / 20:00
Tova diabètica Sense/Sal

Primer plat.

Hi havia com unes estrelles que ballaven esquàlides i barates en un brou de penúries i penediments: com pixum groc. M'has demanat la palleta per succionar líquid. A la tassa es col·lapsen aquells petits astres. La metàl·lica cullera els refreda.

Segon plat.

Dues el·lipsis d'una granulació ben estranya, amb sabor a fusta eixuta erosionada amb cristalls. Uns espectadors de pebre roig es seuen en la part alta del cercle del plat amb coixins blancs. No hi ha cap correguda, però el roig pinta l'aire i no l'àpat menjívol.

Postres.

Una esfera esclafada amb pedretes de caramel dolç i sucs. La fruita d'Eva prohibida pel plaer de la passió. Canta el paladar, les genives aplaudeixen.

30 gr. de pa, però aquest somriure és i serà sempre teu, mare...

Ponts suspensius per alenar, Reina de les milotxes.
Reina de les milotxes et digué llunes enrere el poeta, el nostre entranyable J.B. Campos Cruañes.

Ara alenes, et beus i menges aquests pensaments.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir