Dona.
Dir dona, persona, la deu
profunda, bella, lluitadora.
Coratge de mare, la llum,
com un mar en tempesta, vent
sinuós i potent, com l'aire
que t'arrecera. Dona molsa,
arbre i flor crescuts a la terra.
Dir dona, tendresa en la carn
voluntat i prestigi, ofrena
valuosa. Dir dona cel,
perquè ella agombola els oratges,
encant al vol, treballadora.
Dir dona, amable, volcà,
recer i garlanda, milotxa.
Rebost de la llengua, miracle,
talaia i arrel d'esperança.
Passat i futur, el present
on la vida regna i s'inscriu,
senyal sincopat de balades,
calendari de salms, humana.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada