divendres, 9 de març del 2018

REFERÈNCIES


M'agraden els llibres despullats. 

Sí, ja ho sé, sóc un exhibicionista però de la nuesa interior, personal. I dic açò sense cometre una redundància.

A hores d'ara, després d'haver vessat uns quants quilòmetres de tinta, observe la inseguretat d'escriptors que per recolzar la seua obra i impactar en l'ànima dels voyeurs -per tal de seguir en la mateixa línia, els pols d'un mateix fenomen- atapeeixen els seus escrits de notes, cites, etc, d'altri.

De vegades, garbelles,  i augmenta la dificultat per separar l'autor del citat.

Són pròtesis, una mena d'exo-esquelets per continuar un equilibri fugaç?
Escriuen la llengua dels àngels?
Als seus llibres rescabalen llengües mortes?
Serà un recurs, com ho és el fet de mirar-se a l'espill i dir-se:
" - Com ets de bo? Aquestes breus línies són aqueix guant perfecte a la teua mà".

Però jo no ho sé. De fet, en sé ben poc de tot.

M'agrada, cada cop més, callar la neu que relliscosa es rendeix, oir els colors, la llum dels mots, respirar la teua veu, somiar-te el silenci, lector.

Aquest sóc jo, un lliure perdedor que no té por a res, ni a ningú; un perdedor al vent que no res més necessita. Tancar els ulls amb l’única referència: la seua insignificant, alhora, que autèntica Vida.

Això és massa, un privilegi, regal de petits déus.