 |
| Aín, tardor 2018 |
Tremolen les darreres fulles dels cirerers, poregoses al vent matinal.
M'ature i veig com endreces la casa per al proper encontre. De lluny estant els àlbers engrogits fan memòria dels dies viscuts al teu costat.
Vivim aquest amor ordinari, allunyat de llibres, cine i postisses preparacions. No som estrelles de cap fantasia car no ens calen aquestes necessitats. La política, una misèria; a voltes, les relacions un cau de desenganys.
T'escric la nostra història a la vora d'humils blets i llicsons. En una terra erma i sola vàrem fructificar amb l'única herència de les paraules. No som deutors de ningú, però alcem petits triomfs per a tothom.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada