No hi ha cap bandera com la pell teua que oneja als vents si et pense. I si t'oblide, ets lliure en escapar-te pel gest dels pensaments.
Així et vull, com un mar de núvols gràcils que ningú domina ni encotilla, com aqueix pas que m'allunya i més tard acosta al cau feréstec i dolç alhora.
Si dorms beneïsc els somnis i, en despertar, una música em sacseja l'amor, aqueixa rendició.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
https://www.youtube.com/watch?v=eWKcYxPAhTI&feature=youtu.be
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada