Escriure. Fer-ho amagat, com aquell que li furta hores al dia, de vegades amb ganes ofegades per murs de granit, altres sabedor que no-res serà presentat, que caurà en l'oblit més fosforescent i buit.
Escriure. Fer-ho manat per la voluntat dels vents, per la força d'un verd que s'oxida i vesteix de tardor, lletres esborrades al terra pedregós, eixut, polsós.
Escriure en l'hivern més secret, amb llavors de glaçada esperança, sense saber ni passat, ni futur; desarrelat dels teus ulls, oblidat el present.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada