dissabte, 7 de novembre del 2020

Petites necessitats, 85


Quan inicie un text sempre l'índex bescanvia lletres i t'inventa paraules inexistents. No tenen sentit, complexes d'entendre, però m'acosten als teus llavis amb sol. 

Aleshores recule i en corregir-les tens més lluenta la pell cada cop: cabells de piano, parpelles gaseles volàtils i per boca l'horitzó on escolte una música. 

Ser un gaig blau que de la teua mà menja i al cor es capbussa de joia. 

Cap tempesta m'esglaia, ni les boires m'inquieten. Ma vida és volar i, en silenci, saber-te el niu, solar.

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir