T'escric espaiosament aquests darrers dies, però no mai t'oblide. Ets una música que m'encercla pensaments mentre instal·le ordinadors heretats i vells dels fills..., però que tot i els recursos limitats faig volar amb lleus distribucions de software lliure: Lubuntu amb entorn Xfce, Manjaro amb Kde i Linux Mint amb Xfce.
Ara, alliberats d'una mort que dessagna per oblit -botxí que tot ho arracona en grisos llimbs- s'engeguen com milotxes i volen. Duen aquests escrits enllà, ben lluny de la niciesa dels papagais de torn. Elèctriques andròmines que bateguen aquestes petites necessitats i són ressò de vida oculta, autèntica, apartat de modes literàries, però amb ulls ferms. També hi ha bellesa a un "sudo pacman -Syu" o en la revolta d'un "sudo apt -upgrade" si m'acosten al teu món.
Instal·le esperança als circuïts invisibles en escriure't amb un amor que tot ho pot i podrà, siga ara carn i demà pura cendra.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada