Tan sols puc somiar, perquè ara és l'hora en què visc els somnis: m'acompanyes en la llum mentre els arbres udolen la flor de nom que tens. En passejar-te tremolen els vents i tots els mots et corresponen... Abillar-te de vocabulari inesgotable és en què treballe aquesta tardor.
Joiós i solitari, gris i acompanyat tinc el propòsit dels mots per tresor; que altres pronuncien l'humil recompensa d'aquesta bellesa.
Oh nuvol blanc, llar i substrat d'un cel blau i ras on arrele i m'hi refugie.
Josep Lluís Abad i BuenoImprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada