Novembre, morat dimarts 25.
Les xicrandes recordades i somrius. Violetes pels carrers cap a tu. Un cel morat d'horabaixa en trobar-nos. L'aigua lila que regalima pels ulls. La boca parla mots magrana. Pinzellades fúcsia si m'abraces. Agafar-me amb passió tenyida. Respirar-te la sang, atansar-te.
Seure en l'aroma de capvespre. Silenci dels núvols, passen. Tens nom de cornamusa i flor. Engronsar-lo en la saliva. Pronunciar-te.
Serenitat púrpura avui. I demà i passat demà i sempre.
Dona núvol, dona autèntica, completa i lliure que fa via, feliç.
Tastant-nos, projectant la vida.
Josep Lluís Abad i BuenoImprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada