Plou sobre la dona dels núvols que camina cap als ocres i grocs de la font de la Caritat. No hi ha pols sota els seus peus als camins on dibuixa paraules amb el pas.
És música que endevine en escriure el silenci i la distància que ens separa.
Jana amb quasi 12 anys ha fet 34 quilòmetres en 48 hores i mereix un descans mentre observa el caure pacient, assossegat de la pluja. No passen papallones vora la balconada del seu musell on es barregen el petricor amb els grisos i verds. Repica la campana les hores del rellotge del poble quan un silenci d'ocells ho envolta tot.
Vindrà amb les sabates mullades, amarada de pluja. Un degoteig que dibuixe entre boires per a qui llig.
Carrer avall s'escolen paraules amb l'aigua; de nou triomfa l'amor.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada