 |
| Rosa |
El teu nom sota el cel i la rosada.
I no envelleix com sí ho fan els ordinadors heretats dels nostres fills i que, mancats d'ales, no volen. Ara som els grans qui heretem andròmines que consideren curtes, lentes i poca cosa més a fer amb elles.
Però t'he viscut per moltes llunes i als vents, malgrat els secs ens hem gaudit.
És per això que els he agafat i esborrat. No he deixat cap rastre per instal·lar el software lliure que, com l'amor, ens va alliberar.
El teu nom sota el cel i la rosada i allò que vell és bell en les girades d'aquesta humil saviesa...
Viure't és veure per tal de construir nous somnis.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada