Petites necessitats, 80

Fotografia d'Andreas Ketschmer

 

Com el sol, els teus ulls, els pits, els malucs, cireres del desig. 

Tot desert es transforma, l'avorriment ombra teua, el silenci poema del vent. 

Noves excuses creixen al llenç on el temps roda i roda. 

Núvols foscos són pluja a les galtes, delere la set. 

Abans patia en no escriure; ara respire i òbric i tanque finestres. 

Llum en la boira, pintar de neu el teu cos.  

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

 

 

https://open.spotify.com/track/2z7UTOvcqfA7PzcJdYseRY?si=IhAXOX9sTFaiMOWXrvuCAQ