Pistatxos

Com un remolí en traspassar  la porta de casa  s'adreça cap al rebost i l'únic mot que diu és "pistatxos, pistatxos, pistatxos".

La dona dels núvols ha de tindre un nombrós excedent perquè aquest ocellet llèpol de sal no s'atura en seure a taula. El plateret de porcellana amb una dotzena de llavors i la seua tassa de borreguets que l'observen mentre beu ja estan llestos.

Cal observar el moviment precís dels ditets per separar la closca del fruit. Sempre demana ajuda, si no pot amb alguna peça. Li expliquem que la sal cal prendre-la amb moderació. Hi ha un somriure en cruspir-se'ls que demana més. El subministrament assegurat. I per reblar el clau: 

-Dàtils, dàtils, iaio vull dàtils.

Separa la polpa del pinyol; sap que aquest darrer, com els llibres, no és menjívol.  I tot seguit continuem amb la lectura del llibre d'Anna Llenas el monstre de colors va a l'escola...

Muntanyes

Estem a les muntanyes nevades. Des de la finestra puc veure-les.

Però la febra em té segrestat en una zona solitària d'on he decidit no eixir.

Ahir passejava pels carrers de la ciutat i em trobava perdut, fora de lloc, una ciutat i carrers que viu de vendes i compres.  Observe el caminar de persones i sembla que tot és negoci i despeses. A l'aparador de Viladomat un equip complet d'esquí pujava més de 2500 €.

Estrany, solitari, no sabria viure en un lloc dissenyat així, per al consum exacerbat.

Cada cop més analitze el viatjar com un consumisme decadent vist com està el medi ambient i la ignorància que projectem sobre ell mateix.

 No tenim remei els humans, la vida entesa com un projecte en l'equilibri és pura quimera.

Acabarem amb tot.

https://open.spotify.com/track/5dtL2wtfZu7kLhboKWEcwl?si=mIDHhAFeQJCYiUkBzZX7-g

Merda que tot ho enfonsa

Aproximadament 648.000 minuts han hagut de passar per arribar a l'inici de l'acabament de tanta mort i destrucció a Palestina i Gaza. Ja veurem, faig epojé i ho pose en dubte, car com les denes d'un rosari a dia d'avui van caient 20, 50, 70 morts la resta de dies setmanals. 

Segons premsa alternativa i metges americans que han treballat a Gaza, a dia 2 d'octubre de 2024, calculaven en 118.908 morts, un 5,4% de la població total de Gaza. A hores d'ara sobre els 150.000 diuen alguns mitjans. Ja sabeu que les xifres ballaran segons on siga la festa i país. 

Vergonya d'uns dirigents israelians (extrema dreta + Netanyahu, et alii) que per interessos electorals de cara al poble han promogut el genocidi d'una població innocent, la Palestina. Esborra la infantesa d'un territori i desintegraràs una nació, aquest ha semblat el lema categòric del govern israelià amb el seguidisme i doble negoci dels EE. UU. amb la venda d'armes i, tot seguit i ara, en la reconstrucció de la ciutat i país. No cal dir res més d'altres guerres i aquelles oblidades per no ser televisives...

A casa hi tinc queviures, el rebost ple, llar calenta i llit suau. M'assec a taula on fumegen aliments i m'aborrona veure que els ciutadans de Gaza han estat eliminats lentament, quasi amb un càlcul que la resta del món no hem vist com si fora el nostre personal i propi problema. 

Hauríem d'haver remarcat aquesta hecatombe humana i lluitat (no sé com ho hauríem d'haver fet), a banda de tota la intoxicació ideològica i menyspreu d'organitacions humanitàries, per evitar-ho. Tan sols em caldria, per cinisme superlatiu, que fora promogut Biden per al proper premi Nobel de la Pau. Ara discutiran pel protagonisme d'unes molles Trump, Biden, Netanyahu. 

De Zelenski, Putin i altres...  Sembla que té més valor un dron que un nen!

Quina púrria de governants dirigeixen les regnes d'aquest món? Em pregunte com són votats un cop rere altre. 

Misèria la nostra, car ens mereixem allò que tenim! Calle, ja no vull dir. 

Ara cal fer, anem! 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Sense metàfores

Lentament entra el sol que la cara em frega. A la carnisseria hi ha quasi un regiment de gent i amb tranquil·litat esperem el torn. Carrega el personal el saquet amb tot tipus de viandes quan les busques, indiferents, fan tic, tac, tic, tac.

Tothom té pressa, però cal inspirar i expirar conscientment: lliçons de mindfulnes per sobreviure, ara tant de moda.

Ahir a les 16:00 i diumenge, el nen de la pedra foguera amb un ronyó a les mans. Foren 4 hores i mitja d'intervenció. Així doncs, el temps té un valor relatiu. Quan la vida i la qualitat de la mateixa importa, les hores poden alentir-se el que calga. Fer les coses bé, pacientment.

Done gràcies per veure el món mitjançant paraules.

Salut a tothom, bon Nadal i visquem el 2025!

El bes, XLVII Flor d'aniversari (2021).

Un bes, preàmbul de no-res, i la mirada. Inesgotable, precís, com el cel i la llum que regala. 

Carn que engendra meravelles, mossegant les dents qualsevol apunt de tristesa. No deixes que aquesta, tot ho negue. Insinua, ofrena amb remor de veus aquesta eternitat, mantín-la. 

Caçadora de blanques llunes seran els cossos calidoscopi de bellesa. I així, buidats, habitar-nos com fantasmes sense llar. 

Un bes, l'aixopluc que ens dignifica.  

 

https://open.spotify.com/track/18oa7BOnHF8Y3YItQ8rV3e?si=r125VWYURfagVwoLzECwQQ

The Kiss, Harold Budd

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Flors d'aniversari, XLIX

Fa vent, un fort vent gelat que fa cruixir les pedres. I tremolen els arbres, les branques dels quals, abillades o nues, obren records de la carn teua que mira. 

Jo observe qui observa, i això és aprenentatge i disciplina d'un camí per menar-me a la demolició d'aquest jo. 

Rumie com alguns presenten llibres, altres cerquen estratègies per foragitar invisibilitats, circumloquis i excuses per manifestar-se, qualssevol son vàlides. Cada dia ho llig, me n'adone del pelegrinatge incessant, d'aquest buscar hores de llum als hiverns més ombrívols per dir "soc aquí, no vull desaparèixer com un buf, tinc un nom i us importe de l'ultramón aquest assaig d'aprenent fracassat, però al capdavall soc aquí, no m'oblideu. M'han traduït a l'anglès, italià, romanès, croat, francès i rus, que no és poca cosa". 

Amb petites variacions sempre els mateixos als aparadors de la cultura. 

I ara me n'adone del mèrit que em fou regalat quan sota la pell, en l'alquímia profunda del cor, compartires l'existència... Sí, en aquesta caverna on esmaperdut pintava lletres vaig trobar caduca, però humana salvació. La resta, ho saps, em fou absolutament prescindible: fum. 

Fa vent, un vent cru que afaita i dessagna les galtes del meu jo, però que lenifica. 

 29-11-2021

 

 https://open.spotify.com/track/06U8if1ImoIHZTOydwu5YQ?si=1e8d6fa3fc154c68

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Recuperat llibre escrit fa 30 anys, Transparències.

Estimats amics i companys us deixe en versió digitalitzada i lliure el primer llibre que em publicaren fa 30 anys. 

Disposeu dels meus tretze llibres gratuïtament en aquest blog, per si és del vostre interés llegir-los. Amb els dos darrers recupere aqueixes edicions de paper impossibles d'accedir o retrobar-los. 

Mala distribució, tiratges curtíssims i oblits intitucionals d'èpoques on la literatura, i en major grau la poesia, no feien el pes a tot arreu.

Ens trobem en idèntica situació? Vosaltres jutjareu. Personalment ho tinc ben clar.

Que passeu un Bon Nadal, que el proper any 2025 la salut i humor no us falte. 

A reveure i gràcies per la propina!

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir