Resolució de l'antipoema de la cultura neoliberal

Són 

rigorosament

prohibides

sense l'autorització

escrita

dels titulars

del copyright,

sota les sancions establertes

per la llei

la reproducció total o parcial

d'aquesta obra

per qualsevol dels procediments

incloent-hi la reprografia,

el tractament informàtic

i la distribució d'exemplars

mitjançant lloguer

o

préstrec públics.

Així les coses

empalem la cultura que no s'esgaege,

empalem-la amb cedres. 

Que la foguera

creme 

les vanitats

dels solipsistes

enamorats 

de fama
QUI?

i que el "coco"

no passe de llarg

en aquest país

de pirómans

tafaners

i trists iconoclastes,

d'evasors

panxacontents

i assassins

de lletres 

d'ulls blaus

on les princeses 

i d'altres animalets tendres

engronsen 

els batecs

de la

cultura.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Antropomorfisme del príncep: Desolació

A 11 de setembre som al bosc Jana i jo.

Sota la pineda ens hem aturat i sobre un caixó m'he posat a escriure una petita nota, un bocí trist mentre el sol crema ja la terra. Jana em deixa als peus pinyes i Bach ens acompanya; el braç les llança i les porta novament.

Seu, Jana!, seu -li dic- mentre les formigues em recorren la carn dels braços i em pessigollegen aquesta tristesa.
Davant de l'espectacle Jana s'ha aturat i ha perdut l'afany d'explorar.

M'he recordat de la solitud i pena d'aquell dietari del poeta César Simón.

Penjat d'un fil d'aram un xarnego immòbil; nosaltres dos som espurnes i ganivets alhora.
En aquella mirada s'hi amaga tota la desolació del món, tota.

- Escrit utilitzant BlogPress des del meu Ipod Itouch.

Amarg

La vida és prou més complexa del que sembla. Passaran nous dies i no mai sabràs la fortalesa del que hagués pogut ser aquest amor. És molt amarg tastar el seu cadàver.

- Escrit utilitzant BlogPress des del meu Ipod Itouch.

Professió de fe per al nou curs escolar

Visc en un desert on la vacüitat m'omple de bat a bat. No hi ha intersticis que afegisquen o furten sentit a allò que sóc.

No necessite emocions externes, ni muntanyes de paraules. Tampoc no em calen les polítiques de moda i fa massa temps que vaig renunciar dels maquinaris que fabriquen notícies.

Com el conjunt buit a l'àlgebra de Boole, així són -als meus dies viscuts- certs white collars disfressats de polítics de poca monta, creguts ells que dirigeixen la Realitat: remodelen la crisi de valors i econòmica tot exigint sang i suor al poble, la qual cosa manifesta l'ínfima categoria moral d'alguns dirigents.

Abomine la silicona estival, la pallerofa televisiva i les modes. També qui especula i malversa la senzilla vida: menjar, beure i s'atreveixen -tot desconeixent les vocals- amb el verb "estimar". M'avergonyeixen alguns programes, allò que diuen i proposen. També les veus quan normalitzen les mentides.

Sí, sí... no féu càbales! No he mort mai cap formiga. Però, ai de vosaltres macarres de la paraula! Amb un fil de llum us assecaria les cordes vocals!

 
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Llibre d'Aín, nou llibre que apareixerà a la tardor d'enguany.

Us deixe una part petita del discurs que vaig fer quan em van atorgar la tardor passada (2010) el Premi de poesia Vila de Nules. Estava una mica acatarrat aqueixa vesprada.



Gràcies per la vostra atenció.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Presentació de L'amor a La Vilavella

Uns dies arrere, 29 de juny, vaig presentar L'amor a La Vilavella convidat a les XX Jornades culturals de la població.

L'acte fou un poc especial. La meua amiga i poetessa Marisol González Felip fou l'encarregada de presentar el poemari.

Vaig fer una petita explicació de la gestació del llibre i les seues peculiaritats. Després de la lectura d'uns quants poemes vaig deixar en la llibertat dels presents la continuació de la lectura -si els venia de gust- a casa seua, car com tots saben és un poemari digital lliure sota la llicència Creative Commons: un regal.

Tot seguit vaig passar a la lectura d'unes proses on Jana, la meua pastora alemanya, és notària que certifica les més diverses anècdotes de la població.

De fet, em vaig sentir molt estimat; al voltant de noranta persones acudiren i un cop acabada la lectura feren les preguntes oportunes.

Amb les persones que m'he creuat pel carrer, hi ha una que em digué que massa lectura sobre la gossa; unes altres digueren que el temps volà.

Jo vaig veure que els presents s'ho passaven d'allò més bé, una mica d'aigua fresca entre la calor.

Agrair l'atenció a tots els presents; els altres lectors ja saben... Si voleu llegir el llibre, ací el teniu: això sí, no vos el podré dedicar, car és virtual, ha, ha!

I gràcies per l'acollida.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Pidolaire

Demanar pa,
i prendre l'aire
per mastegar
l'inaccessible.

Bocins de cel,
núvols trencats,
embadalits
de solitud.

I amb el cor mut,
no desitjar
ni els vells records
d'antics somriures.

Car el cotó
és fosc i prim,
la terra eixorca,
la tija punxa.

Ni la paraula
-si vius tan mort-
pot ser miratge
de vols futurs:

Res no perdura.