Secret

Dos quarts de sis i "Il pleure" (At The Turn Of The Century)
de The Art of Noise es passeja com ventijol per les avingudes de la ment: The seduction of Claude Debussy...

Retolat, sota una tecla carabassa, hi ha inscrites aquestes grafies en la paret solitària i buida. Avui he bussejat somnis líquids de poques hores, peix abissal. Ataülle encara per la finestra la fosca boca del llop, sense horitzó...

La mare es remou amb desfici, li  bull el front de roses roges.

Pique el Secret que trenque en executar l'acció: esvelta, com una cala blanca i fresca, ha entrat una delicada infermera amb la llum, dones del meu petit jardí...

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Home a l'ascensor

En aquell indret no hi havia espills...

S'oïa un tranquil so de dues campanes i, en un obrir i tancar de portes, l'espai era omplert per un home puríssim, de gris: sense cap tipus de sentiment, sense cap ganyota que alterara l'aire, desprovist i buidat d'ell mateix, un ésser solitari, un ésser mut, perquè fóra observat  per aquelles asèptiques quatre parets.

Ning-nang!  Ben límpides, de nou, sonaren aquelles dues campanes... 

I per la porta oberta isqué la Tristesa de l'ascensor.

                                                             

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Reverberació del poema

Hi ha poemes que són pedres, el centre de gravetat dels quals suporta universos purs, oberts, com un gra d'arròs, una mirada...

D'altres són flatus vocis, una redundància de paraules cadàver, miratges del jo, escrits des d'una absoluta vehemència, clars deserts.

La filosofia barata amagada rere un poema no ens ha d'importar, sí el que ens suggereix.

Importa l'arquitectònica de la seua enginyeria?

Importa el constructe en si?

Importa el seu missatge?

Importa la fonètica celeste?

El poema sempre és un fill bord de la voluntat i l'atzar: però la seua vàlua resta confirmada si ens transporta, si ens mena a l'acció d'una ment inconformista i emocionada.

El poema no coneix modes, ni deu servitud a institucions, ni persones; sempre ens obre a la llum i ratifica la pròpia menudesa.

El poema, com un cabell perdut al vent o una ungla escopida... elements senzills que humanitzen; un bocí d'allò que som: somriure de la solitud i temperada tristesa.

Un poema com una tempesta; pura reverberació de l'instant, màgia encarnada i volguda.

El despertar de la llum en l'àmbit de la contingència.

Agrair la foto a l'amic Wuniatu.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

 

Baranes trencades

Simplement ara
he pujat les escales
fins a les golfes.

He vist per les finestres
un vell fracàs,
els llums d'un fred
sense paraules,
moviment d'ombres
al vendaval.

He abaixat els ulls
per tal de veure
l'angoixa buida,
el físic dur
d'aquest naufragi
en llengua defallida.

I n'he observat
un mapa estrany
que mai no he conegut.
Ara és l'hora
quan les neurones moren...
també l'amor.

Subtilment ara
que la teua olor
és un desig.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Premi Carles Riba 2012: fora del meu Castell que tot és meu

David Castillo ha declarat arran del premi Carles Riba d'enguany 2012: "Sobre els joves poetes ha explicat: ‘Els veig amb estupefacció, però els demano que treballin molt i estripin molt. Els dic que escriguin molt i que no tinguin por de dir la veritat dels textos i ho agraeixen més que l’elogi continuat i indiscriminat.’

Quin significat tindran aquestes paraules "treballin", "estripin", "escriguin" i "tinguin"?

Treballar, treballar, moltes persones voldrien! Però no hi ha treball per a tants; haurem de mirar perquè aquest sistema no funciona o genera un excedent d'aturats.

Estripar, estripar? No estem per fer malbé recursos amb tanta penúria.

Escriure, escriure ho fan moltíssimes persones, però sempren apareixen els mateixos a la premsa i als premis.

Tenir, tenir, diríem que moltes persones "tienen un chorro de voz y sin miedo", però resten emmudits per l'endogàmia poètica i el canibalisme.

Dir la veritat dels textos? Jo diria que això és una ximple redundància.

Impressionants aquestes declaracions tan desertes.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Música poeta!

       El proper dimecres dia 12 i el divendres 14 de desembre, el poeta de El Pont, Josep Lluís Abad presentarà, en primer lloc a La Vall d’Uixó en la Biblioteca Municipal María Dolores García, a les 18:00 i, en segon lloc, a La Vilavella divendres 14 a les 19:30 a la Caixa Rural el llibre de poesia infantil titulat Música poeta! de l’escriptor de La Vilavella Àngel Gavara, publicat a Edicions 96. 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Evaporar-se

Quina realitat som?
Quines vides tenim?

Les autèntiques, les invencibles, les construïdes, les fracassades?

Evaporar-se de la xarxa és quasi impossible un cop t'has engronsat sobre el llit de puríssims electrons; però desaparéixer del facebook, del twitter és tota una experiència, meravellosa.

De sobte mors; t'esborres a tu mateix: la teua veu és com xiulet diluït d'un vent nevat enmig del món que l'ha provocada.

Perds els contactes, t'aïlles, no cerques espills on mirar-te, camines per l'única veritat d'una memòria animal: la teua.

I li jures fidelitat exacta, com la presència de la carn que t'aferra, et subjecta, t'enganxa, et fixa, obstinada, als batecs de l'existència per caure, inevitable, al llindar dels somnis.

Vet aquí el preludi, de la foscor absoluta, pregona: oblidar la llum més austera. I ningú no et pregunta res, ni s'acosta amb l'orella per saber si guspires, cavall trencat amb crinera de plata...

Escrits demacrats, frases perdudes, mots coixos, sons corruptes, al capdavall, una vida massa humana.

Morir agafat de totes aquestes pèrdues, sense enganys ni compostures, convençut de l'amor pels teus, d'un silenci que t'habita: oh bell, estimat poeta.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir