Paraules invisibles II

Ací la Primera part...

Digueu-me què farem, quin foc ens abrasirà els cors
si callem l’amor i nodrim de cucs aquesta sang...
Potser el cel perboque indecències i tremole
la terra;
            digueu-me quin samovar xiularà
esperances o, potser, ens cobriran les ombres ?
A l’altre cantó del bell món i arran de la pell
és pels mots que unes mans floriran simfonies
on s’exhibirà el pur Nord.
                                      Veurem allò que som
i allunyats de façanes caduques d’absència
ens treurem, de sobre, revenges i maquillatges:
aquest no caminarà arrupit, ni orgullós,
aqueix no s’avergonyirà de ser pallasso,
aquell renovarà veritats centenàries.

I, com si d’ortius manuscrits es tractara, escriurem
el color de les ànimes en un nu firmament.
En la nit en què les pilotes dormen i cremen
de solitud els suburbis he cregut en les roses
i, feble, – perquè he vist la vostra carn il•luminada –
us he dut a la triple vida i les conspiracions.

Del Llibre invisible, 2005.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Autoretrat als 38 anys

Unflat pels anys, les veus i el sol escric

per renovar el meu amor discret

amb la dona dels núvols i paper.

Em veig panxut, pel temps descervellat

i com burgés, poruc, efímer, fals.

Per ella truque cada nit als mots

venç la boira, la pena sens consol

i m’encomane al buit del full neguit .

Parleu-me, vosaltres, si coneixeu

els llavis de l’amor que tot ho emplena

i les ungles del bes lluny de tot preu.

No em llanceu vacil·lant a la fera

del mil·lenni que ens arriba i veu

el cremadís: l’enamorat fet cendra.

Del poemari Passarel·la, Vila-real, 1999.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Zoomorfisme del príncep: les flors de Jana

Ha plogut tota la nit. Des del  dolç tenor del llit escoltava el ritme de la pluja nocturna.
Aquest matí, en pujar a estendre la roba al terrat, Jana olorava la bellesa de les margarides. Sort que la càmera sempre és a la butxaca.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Zoomorfisme del príncep: la nit

Udole per a tu Jana, ara que som sols tots dos en aquest passeig interior i no ens calen subterfugis, ni enganys. Abillats de nit, els mots tremolen en la soledat obscura.

Tens dos anys i, a sovint, pense què farem a casa sense tu. Et veig jove, preciosa, polida i pentinada. Ara perds el pèl d'hivern i comprove que la Natura ho disposa tot en un cicle ordenat i esponjós, de tacte efusiu, agradable. Cada dia surts a passejar amb mi i les articulacions teues semblen vols harmònics d'una montanya russa, una meravella els passos amb què enganyes el dolç i sinuós relleu.

T'atures i seus als meus peus que t'acompanyen; aleshores adrecem els ulls al cel pigat de núvols que ens rep amatent.

Panteixes, et sent xisclar; en abraçar-te note les carreres de les teues cèl•lules sanguínies, veloces elles, com aquests sentiments. Corres perseguint les ombres dels saltamartins, escorcollant la saba de la vida. Mentrimentres l'oratge pentina el joncar i el capvespre s'apaga.

Tot açò ho pense quan estàs gitada a l'entrada de casa i el teu matalàs escalfa - si escric i m'escoltes- aquests somnis nocturns amb la mirada.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Lector de poesia

He pujat al tren camí del Penjoll. A la dreta, un senyor mesura, amb els dits jubilats, poemes.

El llapis respira, anotacions dibuixa; sent com els versos ballen amb les seues mans, il•luminen la veu, certa pressa en passar pàgina, com si esperara un miracle per a apaivagar el monòton desconsol de la vida.
A fora, les taronges pinten de joia el capvespre.

Però quina sorpresa!, l'ancià col•loca suau el desig a la butxaca, trau un rectangle on cap el món, neteja el paper i amb tinta roja escriu versos que comptabilitza amb els llavis. Aquesta llum li dóna un semblant tranquil, enlairat, de colors amables.

Què escriurà? De cap de les maneres no puc imaginar-me'ls. Ell mira les cases de vora mar, el dia plumbi que s'ha aixecat, varades les barques, l'arena inconscient que el sol suporta, aquesta humanitat abillada d'enganys...
Reinventarà la història?

El tren xiula, gemega, acull els xiscles, les veus orbitals d'amor, els ulls i les mans, els silencis dels passatgers.

Un poeta ha pujat al tren i, en veure'l, m'identifique i em sé feliç. Lentament i distret, fa via el comboi.

Estimada, ja veus, el sotragueig de tu m'allunya... Però encara espurneja aquest cor, entona, canta.

Agrair la fotografia a Bambo.

Pots sentir la música ací.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Quan l'estupidesa d'alguns bledes ens deixa sense senyal

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Dia del Judici Final i 2ons Premis Bloc de les Comarques Centrals El Penjoll.

Encara que no ens trobem tan lluny ni en l'espai, ni molt menys a través de l'hiperespai, el dissabte dia 19 es convoquen i atorguen els 2ºns Premis El Penjoll.

El Penjoll és format per un grup de xavals i xavales que saben riure en aquests temps de plors i pluges.
L'humor seriós, corrosiu si convé i iconoclasta amb tot tipus de mites, persones i institucions ha suposat una alenada d'aire fresc des de les arrels més primerenques de la seua fundació.

Si et topetes amb una mosca emprenyant l'actual canibalisme polític, El Penjoll ronda.
Si viatges i fregues -pels camins d'aquest país- la primavera, El Penjoll camina.
Si els animals s'humanitzen i els humans s'idiotitzen, la selva del Penjoll.
Si vols el riure impossible de la teua ombra, El Penjoll badalla.
Si vols ficcions real i sòlides, El Penjoll dibuixa.
Si vius la bona música, El penjoll canta.


Projecte polifacètic, els cervellets petitons i nuclears dels membres, acostumen a tractar dels temes més diversos per obrir discursos i actituds combatives en una societat amorfa, descafeïnada i alienada fins al més profund moll dels ossos: diluir aquesta humanitat patètica i programada per al segle XXI.

Han de saber que és un projecte obert a tot tipus d'insectes, persones i entelèquies patafísiques, saboroses i esperpèntiques que vulguen tastar els seus caldos:

Provocació fonamentada i argumentada amb l'intel·lecte i cor.

No apte per esperits acovardits, conformistes de visa i marques a la pell i galtes.

Una bafarada potent d'aire fresc. Creativitat en estat pur. Creixement exponencial. I, ben fonamentades i de franc, cabassades de llum i riure.

Us convidem a les 18:00 el dissabte 19 de febrer a l'Alcúdia de Crespins. Serem acollits per la població i l'Associació Eco-cultural La Garrofera.

Salut i Terra.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir