Gaza al meu cor

Obres l'aixeta i ix aigua; encara hi ha aigua. 

Obres la nevera i tens verdures, ous, formatges, pa i peix. Al rebost, descansen cebes i creïlles; a l'armari mel, café, mill i pasta de blat integral. 

Al forn veus l'hora vermella i com passen els minuts: hi ha electricitat. El termo s'encén i s'apaga: aigua calenta. Tens sabó al celobert i la roba estesa s'eixuga al terrat. Rere la porta i a la prestatgeria metàl·lica hi ha un paquet de papes fregides, paelles i recipients de vidre per a cuinar. Si aixeques el cap més amunt hi ha cigrons i llenties i una mica de sucre que fa temps no empres.  

Tens un sofà i llibres a la vista. Pots escoltar, fins al capvespre, com les cigales estridulen a tothora. També pots posar-t'hi música, la Metamorfosi de Richard Strauss. Se'm violenta l'ànima a cada compàs. 

Vius amb tots aquests privilegis i respires lentament. Agafes la fusta de pins tallada per a l'hivern i la dus a casa. T'atures uns segons i continues. Notes la suor pegada a la samarreta. Et treus la roba i pots rentar-te; xampú, sabó amb essència de castanyer de les Índies i tovallola per eixugar-se. Amb roba neta i descalç, fas cap a la taula on anotes tots aquests relleus que s'anomenen lletres sense disfraç. Escoltes els lladrucs del gos tancat del veí, com frega amb les ungles la porta. 

Tot seguit engegues l'ordinador, selecciones els mots pensats mentre el teu cos t'obeïa amb feines casolanes, agafes una fotografia, ho carregues tot i prems la tecla per tal de publicar. Notes com s'allunyen els núvols i tal com arriba el capvespre el sol marca amb força novella l'horitzó. 

Tinc tot el que a Gaza no hi ha. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Abril, a les acaballes de juliol de 2025

Observe com dorm, confiada i tranquil·la, m'introduïsc als seus somnis de dofins que la passegen vora la mar a l'interior i tornada amb coralls i perles al coll. 

Hem entrat a la sisena porta del conte en adormir-se... Juga amb l'aigua i em crida que retorna amb mi. 

 

El braç sobre el seu pit, les petites cames i el baf de futur quan respira delicadament. Soc un privilegiat observador d'aquesta meravella. 

 

En canvi, hi ha per ací un xuclacabres anomenat Trump que aspira al Nobel de la Pau mentre deixa morir a milers d'infants del món per haver reduït ajudes a tot tipus d'organitzacions que equilibren la pobresa, malgrat els criminals que regenten aquestes oblidades nacions. 

 

No cal parlar del govern israelià i ministres amb la matança per assassinat i fam de personetes que són innocents com Abril. 

 

No han tingut la sort que hagen brotat llavors al cor de Netanyahu, un miserable de pell pètria, fanàtic i inhumà; li ha servit d'alguna cosa tindre fills? Que les pedres, l'arena i el sol són millors que tot el fem que es mou al seu cervell de putrefacta companyonia. 

 

Un tàndem que desertitza tot allò que toquen i on moren escorpins i serps de cascavell als seus passos. 

 

Criminals que somriuen a càmera i beuen aigua fresca al golf; o prenen el bany el dia del Senyor amb torrada de sardines tot seguit, per continuar --directament i per omissió-- sostenint aquesta històrica hecatombe humana. 

 

Mentrimentres, mà al ventall, politicastres europeus amb melics pudents fan el compte enrere per agafar vols i fer les vacances de 2025, aliens al patiment dels qui ni tenen veu, ni casa, ni menjar.  

 

Tan sols els resta -- ho diem aixì?-- la llibertat de morir per culpa d'uns malnascuts.

 

Abril, estimada meua de pell bruna amb coralls, quina púrria , quina gentola es passeja pel món mentre decideix vida i mort d'innocents.

 

 Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

Estrafolari estiu

Llig la relació entre Virginia Wolf i Vita Sackville-West i, per banda de la primera, observe un ego més gran que una pedreta de riu (un col·lapse comparatiu en veure com se relacionaven certes dives de l'època).Ostres, com se les gastava! Sembla que, a la fi, forma part de l'essència de l'humà. 

 

Llig la premsa i implosione fins esdevenir un micropunt de vergonya, escàndol i vòrtex mancat d'esperança. Trump un canalla (amb la cohort de yarvinistes egòlatres com Rubio, Vance i Hegset) que és votat també fins per individus que se n'adonaran com els puteja i menysprea. Serà ja tard, però viure per a veure! 

 

Abascal una xinxa que no ha pegat xapa a la seua vida, un vividor a costa de la democràcia que vol destruir-la (no pot existir ningú si no és dins la seua idea de naftalè d'Espanya), un xenòfob oportunista i racista que ataca els sense nom i projecta una covardia allunyada de tot compromís. Un patriota de bandera cremada pel lleixiu de la seua llengua destructiva. Què podria dir la psicologia del personatge? 

 

Si parlem del "PP Feijol" i no fesol, emprenyat amb el govern i postulant, a tort i a dret, la salvació que arribarà amb ell com la terra promesa. "PerroSanchez és la cultura de la corrupció i l'hecatombe per al país de la pell de bou ensangonada", i tots els seus correligionaris resen "Amén". El nivell intel·lectual d'intervencions i el tarannà que procura pels ciutadans és dissolut. 

 

Si parlem del PSOE sembla en una bassa on s'enfonsa i treu el cap, repetim, s'enfonsa i treu el cap, bandejat tant per esquerra i dreta a veure quines llàstimes poden obtindre ambdos. Mentrimentre ni solucions pels governants públics sobre la pesta de l'especulació en vivenda, una educació que llangueix i lentament mor ofegada per "burrocràcia", serveis públics com sanitat esmorteïts, si no cerosos i catèquics. 

 

Els assumptes dels ciutadans oblidats/aparcats, mentres fan càlculs d'almanacs al poder i no eliminen tots els privilegis (sous, dietes, pagues, jubilacions, xòfers, assessors i més sous vitalicis, a banda de les sumes immorals obtingudes per conferències de pa i calbot) de la tan blasmada classe política en la diana de ments autoritàries que ja es llepen els llavis. Calor que fonga tots aquests intrusos que arrosseguen pel llot l'autèntica política! 

 

Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

Navegant l'estiu de 2025 sense Jana

He escrit quasi tota la meua petita obra en absoluta solitud. 

Plàtan de la deu la Caritat

Allunyat de gurus literaris i capelletes, però amb petites excepcions com la fidel Jana fins el darrer estiu, la Serralada d'Espadà a Aín amb els seus matolls, arbres, pedres d'arenita i ocells. També amb mosquetes i mosquits envoltant-me els ulls i la serenitat del murmuri del vent als Noguerals, tímides macrolepiotes i fullaraca seca de sureres que contrasta amb l'ombra magnífica dels àlbers estiuencs. 

Avui content com un xiquet per estrenar les meues sabates amples de passeig per muntanya, les millors que mai he tingut. Em costa poc per tal de beneir la Vida, tot i que això no soluciona la de la resta d'habitants del planeta. 

Les mans m'olen a poliol i Bach m'acompanya pel camí (Cantata "Wir danken dir, Got, wir danken dir"BWV29; encara vessa aigua a la Font dels Noguerals i, tot que lentament el món sembla enfonsar-se per decisions d'alguns humans, li faig voltes i més voltes al per què i com descobrir motius per no entristir-nos lectors, sigueu uns quants o uns pocs. 

Mentre els lledons creixen i s'eixamplen i les verdes pomes se m'ofrenen amb la llum, escric com he fet sempre i camine. 

Baixant dels Noguerals

 

Bon estiu companys! 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Dietari 1988

Dietari del 28 de novembre de 1988, que després fou Cartes a la dona la lluna nova.

Ací. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Horitzons

No sé si hi hagué alguna vegada que lluitares per entrar al meu món. Miraves des de fora pel vidres del finestrals, però no respiraves l'interior del qual havia tingut cura per a tu. Pintava el teu rostre amb grafit esmolat mentre queien bombes a Gaza i el polítics white collars del govern del país miraven a l'altra banda ocupats amb hemorràgies intestines. Han perdut el cul per denunciar el genocidi segrestat? És el cas d'accelerar gestions perquè es posicionen els altres companys europeus? Tenia un trencaclosques assegurat, dessagnant-me per cabòries front a morts fosques, minerals.

Bon capvespre amor meu --t'escrivia--, tinc embolicats els budells  i no sé què més he de dir o fer; voldria qualsevol petitesa per pintar horitzons esventats, clars, no aquesta barreja de mots que lluiten dintre meu per treure allò bo, de llum que s'amaga al món.

Cada vegada que ens acomiadàvem, des d'aquell turó  feia mitja volta amb el cor perquè desitjava els ulls teus dins la cambra.

Vent als arbres i quietud: bella, era teu!

But Beautiful, per Lara Louise

Immersió lleugera (Snorkel)

Un amic em contava que no té molts dies per a fer un dinar on em convida per haver-se jubilat.

Li retorne, burleta, l'afirmació meua d'anys arrere, on li ho confirmava això;  - tinc compromisos familiars, m'acoste d'un lloc a un altre del país, he d'escriure encara molt i bé... em diu.

En resum, caldrà regalar-li un calendari amb potes perquè puga recórrer tots els camins comptabilitzats per ell i espere no crega que són els més importants. 

Somric!

Un altre company de l'associació d'escriptors diu que allò important és que ens publiquen llibres.  No sé per què no mai m'he vist en cap fira del llibre i la vergonya que em faria això de signar llibres --amb tanta obra bona solta pel món-- pot amb mi.

Però veig altres homo sàpiens que els fa goig, confraternitzen, fan córrer tinta d'un "bic naranja - bic cristal".

Desconec si fan signatures inintel·ligibles o han pensat una estàndar per a tothom. A més de fer careta de bons amics (de falla primaveral) i somriure com si el sol no mai s'amagara per l'horitzó.

Altres, engrillonats amb gust per editorials i, alhora, amb el cap cot paguen el deute palplantats i varicosos; també entrevistes a ràdio, TV i revistes de crítica literària: la fama obliga. I el calendari se'ls menja d'unes ciutats cap a d'altres del país amb una bogeria programada.

Jo amb 15 llibres publicats i autodidacta fins al moll de l'os (no són molts per a 30 anys que faig tentines amb el llapis), obra dispersa en blogs,  Facebook, Twitter i ara Bluesky encara no he fet cap antologia parcial, ni m'han traduït a 15 idiomes com solen comentar en els cercles de lletraferits en fer presentacions. Això sí, els podeu trobar gratuïtament a la web.

Sí, somric i encara dorm sense píndoles. Pense en la meua neta amb tendresa i sospite que els seus fills i nets (en cas de tenir-ne) ja no sabran res de mi.

He sigut i encara passege amb joia i felicitat. Faig snorkel (immersió lleugera) sobre aquests temes. De moment encara puc respirar.

https://open.spotify.com/track/2erPolY8xMP4pIERhmP99K?si=aWnbMTW8QfOc3lzi22T0hQ

 

It Never Entered My Mind, interpretat per Jeff Goldblum & The Mildred Snitzer Orchestra, Till Bröner