 |
| Cípsela |
És una lenta harmonia de sons que em transporta als teus ulls obsidiana: pell de terra fosca i fresca, acceptada des de l'inici dels llums quan vaig veure't.
Ets paisatge que engendrà consciència i em mogué al silenci del vers no dit; ets paisatge i espill, criatura de carn serena. Una umbel·la que acollí els vents d'estiu per somiar formes perfectes, com la bellesa s'abilla, em sorprèn.
Oh territori del quars rosa i neu: delere els llavis si cada dia dius, quan cada dia vens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada