 |
| Figuera, casa Juan |
És una paraula estranya Cinnabar.
Acompanya una melodia a què dona nom i, tot escoltant-la, t'escric.
Hem volat com papallones matineres assedegades de mel. I l'hem tastada.
Al capvespre, en aqueixa distància que assenyala passions, has fet melmelada de figues. Una foto m'has enviat.
T'imagine entre els atifells i el cabàs buit. Netes i triturades amb el polsim de sucre (no li cal), el rajolí de llima i unes pólvores de canyella. El bany de Maria ho segellarà.
Aquest matí hem compartit amb vista, gust i tacte la mel als llavis. No mai trobaré res que ho puga superar.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada