 | |
| Falguera de ca Carmina |
Misteriosament feliç, delicada l'estona en què dibuixe paraules per al teu habitatge: teulada, voladís, finestres, parets, façana.
No és això el que m'inquieta. Acostar-me als teus somnis, falcar- los amb columnes, estructura que sosté l'hàlit, el baf quan somrius i caus al gris oblit de la memòria davant meu. No pots evitar-ho.
Finalitze l'esbós, tu perduda per viaranys on tot és possible, però invisibles a l'ull que t'acarona.
T'engronses dintre meu, t'acompanye en el ritme de l'aire.
Ara, indefensa als braços del temps, ets l'habitatge celeste on no mai regnaran foscors: arquitecte miop, tremole pel silenci, tremole davant del vimejar dels teus llavis.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada