Fascinació, car qualsevol cosa a les mans és un bocí del paradís. I per això, veure't no mai cansa. Jardí de delícies que ningú que ens ha tractat coneixerà.
Tan sols s'aproximen pels mots a la pell empal·lidida d'un foc ancestral que no mai apaivagaran, aqueixa bellesa tranquil·la del viure a la frontera.
Ones quietes nosaltres i crepitar en alimara.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada