Pic d'Espadà, 1099 metres |
Hi ha un mot blanc i un de groc, els estire i se'ns presenta un altre diferent, vermell, gris, turquesa. I així, aquest pas de l'existència s'omple de vida i colors.
Hi ha separacions, recolliment, banys de multituds i aeroports freds; hi ha catedrals amb silenci, l'esperança de l'encens i l'eco del teu pas a les temples.
Tense els records i la fletxa cerca la ment teua que tot ho ordena; en equilibri escric per al futur, però també per al present que ens engronsa amb llum i textures noves.
No massa voltes t'he agafat per la cintura amb el ritme dels gegants; però ballar-te amb les paraules és, també, una forma d'estimar...
Josep Lluís Abad i BuenoImprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada