No m'he vacunat, no, ni vull fer-ho.
No m'he vacunat contra els llibres invisibles, car són aquests els que escric. I no ho faig sobre una taula en despatx, tancat sota pàl·lides llums i grapats de diccionaris antiquíssims i meravellosos.
T'escric mentre faig via per indrets on les haques amb les peülles graven sobre el terra somnis indesxifrables. Als afores del poble uns veïns em veuen i, dia rere l'altre, m'aixequen els braços sense defallir. Els salude, però caic novament trasbalsat en aquesta malaltia melangiosa d'escriure't.
Digues-me per què vaig ser jo i no un altre -en aquest temps i galàxia prescindible- qui m'enrocava en la llum grisa perquè em veres?
No m'he vacunat, no, ni vull fer-ho.
Perdre'm per retrobar-te, aliè als premis i crítics del paper. Llibres invisibles sí, fets en un camí que cada dia s'esborra per noves lletres i petjades.
És l'atzar, la tinta amb què cada dia et fotografie a la terra viva que xafe. Descric cercles per intentar la bellesa.
Que els deus tinguen pietat, car dels homes poca cosa espere.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada