Tens una ment de peix per oblidadissa em dius, mentre arrape assumptes i escric paraules per tal de respirar llur oxigen i no ofegar-me.
Tens una ment de peix em dius, i l'esquelet neuronal i elàstic no es trencà -ni en profunda mar o riu amunt- tot i els anys viscuts.
Tens una ment de peix em dius, i per això m'esmuny de les mans d'un món que m'atrapa, m'identifica en feines domèstiques però, al capdavall, m'allibera.
Tinc una ment de peix i, en viure, he tastat pels mots les aigües dolces i salades; colps, ferides he rebut, observats sol i núvols sota l'aigua.
I així, tot movent cos i aletes amb la llengua, lluentes les escates per no esdevenir caga-ràbies, per no trair els orígens, el cicle que m'identifica, salmó.
https://open.spotify.com/track/2LIHxCYJteBphA7orZpQpP
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada