Soc un poeta que no parla d'amor.
Perquè em fou dat amb balbuceig de veus, en descobrir el món mitjançant el vent de les paraules; així fou pols, butaca, estimada, sofregit, llenya, orgasme, vànova, berenar i tantes més com sinònims de vida.
I aquesta també em fou regalada. Viure l'amor a deshora, quan somie o pare taula, si recorde antics alumnes, el cinema, la memòria de les teues miniatures, aquells somriures per taral•lejar el llostre del mirar-me silenciosa.
Viure l'amor i escriure'l aprenent, ple d'ensurts, amb una solitud joiosa i els dits sobre què penses. Vet aquí la minsa radiografia d'una passió que em supera, melodia i llambreig del capvespre: perquè fas i nodreixes -d'aquestes petites necessitats- els meus dies.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada