Capricorn xafa un terra fosc, humit i alhora de translúcida tristesa. Arreplegue engrunes de lletres de l'almanac d'hores fugisseres. Pensava que havies marxat lluny; que caminaves per avingudes que em trepitjaven d'oblits.
Sufocat i perdut, cercava l'aroma de tactes passats; cercava de qui eren aquells llavis que engronsaven aquell nom usual amb què jo panteixava.
Però m'has somiat, m'ho digueres al migdia, car no volies esglaiar-me, ni ferir-me pel cel·luloide viscut després de tanta pluja.
Ara sona una música al nostre tocadiscs; l'agulla em pressiona els solcs d'esperança pels corredors on passeges. Em sé viu i l'aire t'anomena en aquestes proses invisibles: t'adore!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada