Una paraula val més que mil imatges

Joan Antoni Vicent i el príncep de les milotxes

Presentació de Viatjant Castelló i València, els habitants del riu.

Bona vesprada a tothom. 

Si us plau, ateneu-me: anem a fer un experiment i a la fi de la meua intervenció us faré una senzilla pregunta. 

Som aquí per tal de presentar dos llibres de temàtica fotogràfica, València, els habitants del riu i Viatjant Castelló de Joan Antoni Vicent amb alguns textos de Joan Garí. Sembla que aquest tàndem ben engreixat i amb una posada a punt com una perfecta bicicleta, està donant els seus fruits, entre altres més i ja presentats ací (em referisc a Viatge pel meu país, dels mateixos autors). 

Supose que vosaltres coneixeu la famosa frase feta "d'una paraula val més que mil imatges". Si m'apureu podria arribar a dir més que deu-mil imatges. Sí, sí, sí, no cregueu que m'he equivocat en dir-la. Vosaltres la coneixeu encara que heu emprat sempre la contrària, millor dit l'heu enunciada a l'inrevés. 

El cert és que la paraula no és presa mai seriosament, se la maltracta, és contínuament prostituïda, vexada i en una majoria de casos és venuda al millor postor. I així ens va. Fixeu-vos si és així, que en parlar d'imatges no cal demostrar res; se'ns presenta una imatge senzillament i simple i, a tot cas, unes poques paraules per adobar-la, com el superflu envoltori de celofana d'un regal valuós i que tot seguit es llança a les escombreries. 

Ai, si estimàrem de debó les paraules! No podeu ni pensar les imatges que podrien brollar dels intel·lectes humans. Us ho dic per experiència personal i íntima. 

Escolteu: dius una paraula i de seguida t'exigeixen que sense acció o una obra que la corrobore o recolze, aquesta no té cap valor: obras son amores que no buenas razones, diuen en la lengua del imperio. Anireu enganyats vosaltres? Us ho heu preguntat alguna vegada? 

És clar que el filòsof del llenguatge anomenat John L. Austin escrigué una obra titulada, Com fer coses amb paraules, en la qual explicava als respectables oients que amb les paraules fem coses, canviem estats i situacions de persones, etc... Us posaré un exemple, quan diem "promet que després et tornaré el llibre" no solament estem descrivint què farem, sinó que ens comprometem seriosament a fer-ho. Si li dic al meu treballador, fill esposa, marit: - Inútil, que tot ho fas malament i no serveixes per a res, a més de descriure la visió que tinc d'ell, el lector o oient, tots vostès ara mateix se n'adonaran que estic destruint-lo com a persona. Quan un capellà diu, jo et batege en nom del Pare, del fill i etc fa que l'ésser esdevinga cristià quan abans no ho era; amb la paraula canvia l'estat d'un infant. Amb aquests pocs exemples ens adonem que el llenguatge, les paraules també promouen, realitzen, canvien la realitat, fan accions, bones i dolentes. 

Val molt el llenguatge, la nostra llengua segons siga utilitzada. Les paraules insuflen vida, maten, abracen enderroquen, acotxen, possibiliten i per què no, als temps que corren, l'esperança. 

Ara ve quan situem les paraules al costat de les imatges, i les situem unes front les altres, al mateix nivell. Descartem doncs que una imatge valga més que mil paraules, definitivament. I ací apareix el nostre mag Joan Antoni amb el seu dit i fa un clic i l' Univers es glaça, es congela. I obre la boca i ens explica, mou els llavis, parla de perspectives, d'angles, d'ombres, de llum: previsualitza allò que en un instant tancarà al paper incolor de la seua ment. Ja té la fotografia. L'ha emmagatzemat en l'andròmina, en l'artefacte que té a les mans. 

Arriba a casa i seu davant l'ordinador: visiona, còpia, retalla, selecciona i envia un grup, una miscel·lània a la impremta. Paper setinat, soroll de rodaments, olor de llibre nou que respira i sent satisfacció. 

Un dia em crida i quedem per visionar la petita selecció d'imatges preparades, vol que tot funcione correctament. Tot perfecte, em diu. Arribada l'hora, ara el veieu ací: mirareu la pantalla d'imatges que existeixen perquè allò que contenen, llur esquelet és fet amb noms. Joan Antoni ja veureu que no restarà mut, ens parlarà; vosaltres assentireu, somriureu, aplaudireu i imatges i paraules com açò que els escric i dic, seran una i la mateixa cosa, es donaran la mà. 

Per atzar, no és ben cert que si tots vosaltres heu escoltat aquest petit discurs heu imaginat, creat imatges per les paraules? No es tracta de ser més, sinó de ser conscients com de valuoses són tant les paraules com les imatges, imatges i paraules. 

Gràcies. 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir