Consigne els teus ulls al cor que esbandeix línia rere línia aquesta petita i única devoció. Així entregue, dese en lleus fragments el cel pel qual respire en cada oratge.
No existeix el fred i al caliu dels mots recupere l'alè del viure. Acosta't, visquem aquesta llum, les petites confessions que ens nodreixen mentre el món esclata i roda. Som tan sols un punt, un buf del temps que qui sap si demà encendrà il·lusió, el foc que sense cremar no mai s'acaba en la llengua dels amants.
T'abrace en la veu: beu-te la vista d'aquests gestos, la configuració que es caragola al paper i repta de les lletres al lloc fet poema i on, per a mi, llostreges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada