Regal

A la dona dels núvols

 

Roda aquest cor com les barnilles d'un paraigües en notar-te cada dia amb més profunditat. És massa, prou diria jo, nadar cada moment al pou quan somrius perquè marxes al treball i tothom sap el do, la gràcia que comparteixes a bastament.

Ser feliç, desposseït de tot i sense fronteres,  però inundat per als altres de paraules. Pesar els grams, la invisibilitat d'aquest amor, indiferent a què diran. Alguns, confiats als castells on viuen, parlaran de sensibleria? Em coneixen?

Hi ha pietat en aquest sol que ens toca mentre escric.  Jana, la meua gossa, mestra i fidel amiga de 14 anys m'observa. Tots dos, estem ací, compartim aquest sentiment silenciós. Perfecte és el dia i no exigim res més.

Com podria regalar encara més amor?

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir