Pantera

Podria ensinistrar-te pantera...ara quan ets nit al meu cor.

De fet, ets com un gat gran i no som tan diferents; ens pertanyem.

Pots posseir-me amb el tall net de les urpes, fer-me pols de la carn teua, subtil demi-plié en la proteïna... Però abans del primer moviment t'hauràs caigut en la trampa dels meus ulls, enganxada pels milions de cilis, teranyina en la memòria.

Boja d'inquietud, en remoure't més i més, seràs ombra i vent del meu parany; esdevindràs sang i so: eterna comunió pels segles dels segles, en la paraula.

A Josep Porcar amb qui compartisc foscors i llums, l'amistat, la paraula.

Agrair la fotografia a Captain Kidd.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Immarcescible

El capvespre anterior arribà surant a la carnisseria.
Li fou massa complicat treure els diners per pagar les ales de pollastre de 35 dies. Foren quatre les comprades... impossibles de cuinar perquè entropessà amb el sofà. Unes notes musicals -totalment desconegudes- li apagaren la consciència.
L'endemà nasqué un sol; li agullonà els ulls.

Decidí netejar-se dels fluids vessats, les suors. Es desdejunà un got de xocolata amb tonya; tot seguit begué aigua per tal d'aclarir-se les genives ballarines i isqué al carrer.

Se n'anà al parc de la plaça i s'assegué. Distret pel sarau de nens i mares que aguardaven l'autobús, va veure aquella dama blanca de qui llegí un sincopat esbós als llavis:

- Qui no et conega que et compre!

No va dir res... Retornà a casa amb la tristesa. Caigué al llit i s'hi abandonà.

Des d'aleshores ningú no li ha sentit la veu.

Als capvespres de ponentada diuen que sempre s'encamina a la plaça on perdudament i hieràtic canta als núvols...
Els més petits, en arribar a casa, conten que sempre plora d'immarcescible soletat.

Agrair la fotografia a Meii.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Ferit amor

Fins i tot la llum s'apaga.
Són pocs els qui visiten aquest cos, un fantasma sol.
I en l'arcbotant de les frases una veu retrona en la buidor més pregona...
Sóc el fons d'un pou i, per més que ho intente, desorientat, tan sols hi ha lluna nova.
M'he inventat els astres per acompanyar-me: sortilegis d'un engany que cega.
Impossible el meu amor...
com una gàrgola somiant el tacte de les margarides en la gespa.



Agrair la fotografia a Bichuas.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Patates

Tancades al sac, entumides de foscor.
Com punyals, els grillons busquen la llum.

Les he vist créixer a poc a poc, sota una lluna de primavera càlida i estranya... S'han vestit d'esperança, de suor de plata submergida amb què Vicent les decora.
S'han obert les flors de blanc i groc, m'han ballat entre les mans, com l'àngel sol que les injecta d'energia a la velocitat adobadora dels cavalls...

Humils tubèrculs, sucre lent que en la sang es transparenta, vida.

Venus somriu, per dos cicles s'encendrà i apagarà l'astre nocturn...Així s'engrosse de joia la vostra arrel emmidonada de pobresa.

Esdevindré un funàmbul que en menjar-vos equilibra les dolçors de la paraula que em sustenta?


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Piano

He entrat al plat immaculat del bany i al seu sostre corrien núvols: sempre el meu amor, present.

Tremole perquè em sent viu, no pel fred dels anys. Agraïsc l'aroma quasi neutra del sabó, la humitat que em nodreix, poder sentir la pell, aqueixa fressa apaivagada d'unes mans en la neteja, aquesta petita, ara, llibertat.

Encara puc amb l'equilibri i no m'esvare malgrat el mig segle que continc. Un xilòfon plovisqueja prop dels peus i la nuesa... cante novament les gràcies pels sentits.

Lleu, agradable, un ventijol m'acarona les neurones per on volen veus: dicteu-me aquestes frases, acosteu-me-les als ulls! Si us plau, que les graven aquests dits a les parets mullades, miracles del baf, raó del que sóc, viu.

Rere la porta i, amortides, Guillem toca el piano.
Ell no ho sap, però balle, amb lucidesa, les notes: ritmes d'amor.

Als meus dies de sal fosca i d'oblit, romaneu melodia, carícia, llum!



Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

For Sale o 50 veus per la terra

Edicions 96 acaba de traure a la llum de les mans i  neurones (és un llibre de paper, un clàssic) un projecte gestat des de fa moltes llunes dormides.

Es tracta d'això retolat a l'encapçalament de l'article, "En venda"...

Una colla de patidors i gaudidors de la paraula han estat convidats per dir la seua, aportar la seua visió estètica per tal de fer una radiografia de la situació de la nostra Terra.

Enfront d'una miserable especulació, d'una maquinària de fabricar diners, fins i tot de les ombres del paisatge, els convidats -no hi són tots i, cal dir, que una antologia és una tria de vegades aleatòria, generada per simpaties o per proximitat- han destil·lat grapats d'enginy com una mena de contrapropaganda.

El llibre consta de tres parts, Postals amb 15 poemes, Pàtria amb 15 més i For sale amb 18 i tots ells benvinguts per Marc Granell i acomiadats per Josep Piera. Diversitat d'estètiques i sensibilitats que amb el fil conductor de l'estima per la nostra Terra han fet sortilegis, ens han deixat senyals per no caure en una desconeixença o l'oblit.

No podem apaivagar la bellesa, sinó entortolligar-la contra certes barbàries, no podem permetre l'evaporació de la vida davant d'ànimes sense escrúpols.
El futur cal preparar-lo ara; no podem romandre indiferents.

Ara, quan els núvols ballen i encara ol la Terra intimitat, farem tria de llavors, bufarem tota palla i pedra i, amb molta cura, colgarem els poemes com planter.

Encara no és, ni ha sigut massa tard: i sembla que totes i tots els participants ho creiem.
A la cantonada ens aguarda l'esperança.

Enhorabona, a tots els amics i amigues que han fet possible aquesta Paraula.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Carta perduda

Ja veus, se'ns perden els correus,
lletres que escric,
veus per a les teues ales...
Passejaràs clars cels de primavera.
La llum coronarà els colors
i, a les galtes, et creixerà l'amor.
Tancat, tu l'obriràs en verds poemes
i aquell somriure de silenci blanc,
el pols que subterrani amagues
esdevindrà bell càntic i llençol:
Al vent, onejaràs de vida.

A Marisol González.

Agrair la fotografia a matfar.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir