Petites necessitats, 46

Vinyes a Aín

Incorporar-me del llit, sol, sense molestar a cap persona. Baixar les escales i somriure'm davant l'espill. Rentar-me la cara i sentir la frescor de l'aigua, notar que no hi ha formigueig, ni dolor a les extremitats. 

Pressionar la claueta i apagar el llum, caminar amb els pensaments cap a la cuina. 

Coordinar mentalment el pa que serà torrat, la melmelada i la crema de cacau; la llet d'avena al foc que incrementa la temperatura però que no escaldarà la llengua. Escoltar el soroll de la cadira en moure-la, seure i pensar-te en l'absència. 

Quin grau de descans haurà tingut la nit passada? Haurà sigut incomptable el ramat d'ovelles que haurà numerat? L'esponja del seu cor podrà absorvir les inclemències de la feina? 

Escriure't "aigua", enmig del desert. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Petites necessitats, 45

Necessite tan sols uns compassos de música; que siga amable, que no analitze què dic o pense, si ho encerte en preguntar o m'embolique en àmbits i paranys de filferros que no importen. 

Necessite una melodia, pentagrames transparents on l'amor s'estenga sense avergonyir-se als quatre punts cardinals. 

Una agulla d'estendre els teus ulls; i una altra la galta que sempre acull. I aquest cor, de bat a bat, fos pels mots i la misericòrdia, allunyat d'enveges, sorolls i recels; un cor com roba neta que voleia i no s'atura, car, tot i que et disfresses canviant i irregular, et reconec:  rosa dels vents. 

  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Cartes a Irina

 

Ja podeu, si us ve de gust, baixar-vos Cartes a Irina picant sobre el nom blau de neu.

Tan sols cal obrir els ulls i volar; no visa, no money, no transaction, no link a passarel·la bancària.

Un clic i sou a l'illa de Wrangel, transportats per la imatge del nostre amic i fotògraf Juan Escrig Adsuara.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Petites necessitats,44

Lluminosa, com una aurora en la sang que encén, t'estime.

Aquesta és l'única evidència on m'agafe per significar-me: flor- paraula en la boca, menja que assacia, melodia en l'aire, so que de molsa profunda i tersa em crida.

A tu m'abrace per acolorir segons, minuts de foc, hores estèrils, l'enigma dels dies.

Escriure't, levitar volar. Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Petites necessitats, 43

Una oració per a tu és aquest núvol que jo observe mentre restes asseguda al banc de l'esglèsia i pregues pels teus i els altres. 

Núvol amable, cotó per a la nina que va créixer sola entre quatre parets i plorava l'enyor del seu poble i la llengua dels seus, oculta i ajornada. 

No podria escriure't en cap altre idioma per dur-te un trosset de mar a les mans i refrescar-te l'esguard, els ulls d'aquesta set compartida, gota a gota, mot a mot; i així haver-te trobat, tot encetant aquesta nova vida. 

Una oració, un núvol, aigua on m'emmiralle i confiat et veig i sempre et veuré. 

  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Petites necessitats, 42

He decidit perdre temps, fantasiejar, malversar-lo. I mentrimentres espere que a les mans em caiguen flors setinades per al teu ocult somriure. 

Xafar els camins de sol on passejares, perdre'm als clarobscurs per oferir-te gerds, mores, i maduixes silvestres. Així et respiraria en la humitat del bosc on sempre saltaràs eterna, daurada, feliç i jove, tot i els secs del temps. 

On jo bategue hi ha un ventijol que et pentina i allisa de tendresa: brúixola del cor invisible, quan ja no hi siga faràs camí per la paraula. 

En l'estima, cal no exigir cap pressa; més enllà del temps, podria esdevenir una necessitat petita; és en l'absència que t'hi engronsaràs per recuperar-te. Anomenar-te fou sempre la meua salvació. 

  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Petites necessitats, 41

M'agraden els capvespres, ennuvolats, grisos i quasi foscos.
Tan aviat com es tanquen el meu cor s'obre a la claredat i l'aigua dels ulls amb què mires les petites coses i els moments.

No em cal restar sempre a la teua vora; alce el braç i amb l'índex al vent dibuixe lletres nívies. Alhora que es desfan, lleugeres, bec l'ínclita dolcesa que contenen. Són  per a tu, sense trampes, circumloquis, ni provatures tecnopoètiques.

M'interessa, m'estime la flor i el batec quan t'oferires i que en mi perdura.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir