Vinyes a Aín |
Incorporar-me del llit, sol, sense molestar a cap persona. Baixar les escales i somriure'm davant l'espill.
Rentar-me la cara i sentir la frescor de l'aigua, notar que no hi ha formigueig, ni dolor a les extremitats.
Pressionar la claueta i apagar el llum, caminar amb els pensaments cap a la cuina.
Coordinar mentalment el pa que serà torrat, la melmelada i la crema de cacau; la llet d'avena al foc que incrementa la temperatura però que no escaldarà la llengua.
Escoltar el soroll de la cadira en moure-la, seure i pensar-te en l'absència.
Quin grau de descans haurà tingut la nit passada? Haurà sigut incomptable el ramat d'ovelles que haurà numerat?
L'esponja del seu cor podrà absorvir les inclemències de la feina?
Escriure't "aigua", enmig del desert.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada